L'Educació domèstica al segle XIX: teoria de les esferes i els models de professionalització docent

Des de la segona meitat del segle XIX fins al tombant de segle, l'educació de les dones va esdevenir una qüestió social de primer rengle que havia de contribuir a apaivagar les tensions que posaven en perill el nou ordre liberal burgès. L'educació domèstica, considerada pels polítics liberals del primer terç del segle XIX una qüestió privada, va esdevenir a partir del període isabelí, especialment amb l'entrada en vigor de la Llei Moyano de 1857, un assumpte públic. Els textos d'autores i autors de la més variada ideologia i professió, que giren al voltant del discurs de la domesticitat, permeten comprovar la continuïtat i els canvis de l'ideal burgès per a les dones al llarg de la segona meitat del segle XIX. Paral·lelament, es van fundar escoles normals de mestres que van fer possible l'extensió d'aquest ideal de la burgesia a través de les escoles de nenes.