Infants i joves que migren sols en temps de COVID-19. Una mirada des dels serveis

La pandèmia de la COVID-19 està funcionant com una lent d’augment que ens permet veure amb major claredat tant les debilitats del sistema públic de protecció social contemporani com la importància vital de les institucions i el col·lectiu de professionals del camp social en un moment en què els segments poblacionals més vulnerables s’han vist especialment colpejats. En aquest sentit, l’objectiu principal d’aquest article és fer visible la situació dels infants i joves que migren sols a Catalunya, especialment durant la pandèmia de la COVID-19. Per respondre a aquest objectiu, s’ha dut a terme un estudi qualitatiu descriptiu, part d’un projecte d’R+D més ampli finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (RTI2018-095259-B-I00, MCIU/AEI/FEDER, UE), mitjançant entrevistes semiestructurades adreçades a persones de l’Administració, tècniques i/o educadores de diferents entitats i institucions del territori català. Els resultats assenyalen nombrosos reptes, situacions de vulnerabilitat i necessitats d’aquests infants i joves que s’han vist incrementats a conseqüència de la pandèmia. Les conclusions demostren la necessitat d’una resposta urgent per part de les institucions governamentals i posen en relleu la necessitat d’un treball en xarxa més ampli i un desplegament més gran de competències i habilitats des de la perspectiva de la justícia social. Paraules clau: Infants i joves migrats sols, COVID-19, pandèmia, educació social, estudi qualitatiu.