L’articulista-personatge com a estratègia retòrica a les columnes personals o literàries

La columna periodística basa la seva força persuasiva en la personalitat de l'articulista (López Pan, 1996) -en termes de la retòrica- en la prova ètica o ethos. Entre els mitjans a disposició del columnista per construir el seu ethos, es troba el d'aparèixer com un personatge dins del seu text. En aquest article, es mostra com opera aquest mecanisme retòric en el qual el columnista es desdobla en un jo narrador i en un jo personatge, relativament freqüent en les columnes personals o literàries. Quan les seves qualitats com a personatge s'esmenten de manera explícita -descripció totalitzadora o directa-, es construeix el que, des de l'anàlisi del discurs, Dascal ha denominat ethos tematitzat. Quan no s'afirmen expressament, sinó que es deriven de la manera d'actuar del personatge, s'emmarquen en l'àmbit que Dascal anomena ethos no tematitzat, el més eficaç i al qual es farà atenció en aquest article.