Referències indescriptibles: sobre estats infecciosos de paraules i imatges en el projecte «SHUT DOWN 2020

Les autores analitzen un projecte d’art col·lectiu que van iniciar durant el primer confinament per la covid-19 a Europa, a les acaballes de la primavera de 2020. Cinquanta-vuit participants van aportar textos breus que es van combinar amb una imatge i, en aquesta col·lecció, es reflecteixen les respostes concretes a la nova situació. En aquest article, s’investiga l’estat del projecte després de la seva publicació a CulturMag, una revista cultural alemanya en línia. La fusió de l’experiència de les autores, que va des de la teoria psicoanalítica fins a la literatura i l’experimentació performativa, inicia una interpretació incerta d’allò que roman no valorat i virulent entre elements verbals i visuals. Les reflexions sobre «allò sinistre» (das Unheimliche), de Sigmund Freud, i també sobre l’«extimitat», de Jacques Lacan, connecten la representació psíquica paradoxal (no, malament-, sobre-, etc.) de la perillositat de la covid-19 amb experiències molt conegudes i desconegudes dels actuals estats d’emergència, en què es toquen aspectes ecològics, econòmics i ideològics, potser passant de puntetes pels viaranys de les pors infantils que el vent s’endugué? D’aquesta manera, les autores van demanar als participants, la majoria dels quals són artistes i escriptors, que ens mostressin quelcom de les seves vides en l’ARA –sense anàlisis ni comentaris. «Ja n’hi ha prou. Volem saber què està passant dins dels caus» (Helbling/Reiche, 2020)– per trobar «referències indescriptibles» amb precisió i en abundància. The authors discuss a collective art project, initiated by them during the time of the first COVID-19 shutdown in Europe in late spring 2020. With 58 participants contributing short texts in combination with an image, the collection reflects the specific responses to the new situation. This article investigates the state of the project after its publication by a German online cultural magazine (CulturMag). A fusion of the authors’ expertise, ranging from psychoanalytic theory to literary and performative experimentation, undertakes a tentative deciphering of what lies unrecognised and virulent amidst and in between verbal and visual elements. Reflections on the uncanny, "das Unheimliche" (Sigmund Freud) – as well as "l’extimité" (Jacques Lacan) – connect paradoxical psychic (non-, mis-, over- etc.) representation of the COVID-19 danger with all too well un/known experiences of ongoing states of emergency – touching on their ecological, economical, ideological