El imaginario de la ambigüedad. Monstruos femeninos en el mundo antiguo

El present estudi planteja l’anàlisi dels missatges que la mitologia clàssica transmet a través dels monstres femenins en relació al gènere. Amb aquesta finalitat, hem triat quatre éssers concrets per la seva àmplia difusió i permeabilitat com són les sirenes, les harpies, les esfinxs i les gorgones. Mitjançant l’estudi paral•lel de cadascuna d’aquestes quatre criatures i una anàlisi de tipus transversal pretenem localitzar els seus punts de convergència i divergència. Finalment, argumentarem que la seva evolució reflecteix la progressiva fixació dels estereotips de gènere en la societat clàssica mediterrània. The present study approaches the analysis of the inner messages which Classical Mythology transmits through the feminine monsters in relation to gender. For this purpose we have chosen four specific beings due to their broad diffusion and presence in our cultural background which are the Sirens, the Harpies, the Sphinxes and the Gorgons. Through both the parallel and transversal study of each one of those four creatures we aim to find their convergence and divergence points. Finally, we will argue that their evolution reflects the progressive fixation of gender stereotypes in Classical Mediterranean society. El presente estudio plantea el análisis de los mensajes que la mitología clásica transmite a través de los monstruos femeninos en relación al género. Para ello, hemos elegido a cuatro seres concretos por su amplia difusión y calado como son las sirenas, las harpías, las esfinges y las gorgonas. Mediante el estudio paralelo de cada una de estas cuatro criaturas y un análisis de tipo transversal pretendemos localizar suspuntos de convergencia y divergencia. Finalmente, argumentaremos que su evolución refleja la progresiva fijación de los estereotipos de género en la sociedad clásica mediterránea.