La luna de España: Mapas, ciencia y poder en la época de los Austrias

Des de diversos angles, la Lluna i els espais celestes estaven presents en les reflexions de l’Edat Moderna. Aquest article se’n ocupa, a través sobretot del viatge sideral fictici que Juan de Maldonado va escriure el 1532 i de la topografia llunar realitzada pel destacat cosmògraf d’Anvers Miquel Florenz Van Langren en la dècada de 1630. A més de proporcionar una oportunitat per a retrats de costums curiosos, el primer, o per a un singular nomenclàtor llunar en honor de la Casa d’Àustria, el segon, ambdós casos mostren la forta presència dels mapes i de la representació gràfica de la Terra en la cultura de l’època. Aquest fet, que està a la base de la preparació cartogràfica adquirida per Felip II, és posat en relació amb la pràctica seguida per ell mateix i per Felip IV, i pròpia també d’altres governants, de mantenir ocults els mapes i altra informació cartogràfica, com si de secrets d’estat es tractès, en una época de creixent competència internacional en els camps polítics, militars i científics.