Nomadisme dels pobles gitanos? Formació en situ amb estudiants del segon cicle a Romania

Existeix un ampli debat sobre la pràctica de nomadisme històric i contemporani als estats europeus. El que ens ocupa però, no és la tradició nòmada de diversos grups gitanos, ni les manifestacions o processos contemporanis de mobilitat, sinó més aviat la "nomadització de la cultura gitana" i alhora la tendència d'etnicització (o racialització) del nomadisme. A partir de tres casos i una primera exploració de la literatura sobre la història de la politització del terme i la pràctica del "nomadisme", tractarem de reinterpretar per què es perpetua l'associació automàtica dels gitanos amb el nomadisme, tant en els discursos populars com oficials i institucionals. There has been much debate about the practice of historic and contemporary nomadism in different European states. However, in this article our concern is not with the 'nomadic tradition of Roma groups' or with contemporary experiences of mobility, but rather we argue that there is a "nomadization of the Roma culture" and a parallel trend that ethnicizes (racializes) nomadism. Drawing on three cases, taken from other pieces of research, and an initial exploration of the literature on the historical politicization of the notion and practice of "nomadism", we intend to unveil the forces that perpetuate the automatic association of Roma with nomadic ways of life, in popular discourses as well as in official and institutional rhetorics.