Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans

A Catalunya, a diferència d'altres societats plurilingües occidentals, no s'hi han desenvolupat estructures socials independents per a cadascun dels principals grups lingüístics: ben al contrari, les ideologies i pràctiques impulsades d'ençà del restabliment de la Generalitat s'h...

Ausführliche Beschreibung

Gespeichert in:
Bibliographische Detailangaben
Veröffentlicht in:Treballs de sociolingüística catalana 2014
Hauptverfasser: Flors Mas, Avel·lí, Vila i Moreno, F. Xavier
Format: Artikel
Sprache:cat
Schlagworte:
Online-Zugang:Volltext
Tags: Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
container_end_page
container_issue
container_start_page
container_title Treballs de sociolingüística catalana
container_volume
creator Flors Mas, Avel·lí
Vila i Moreno, F. Xavier
description A Catalunya, a diferència d'altres societats plurilingües occidentals, no s'hi han desenvolupat estructures socials independents per a cadascun dels principals grups lingüístics: ben al contrari, les ideologies i pràctiques impulsades d'ençà del restabliment de la Generalitat s'han mantingut contràries a la separació, en una societat integracionista no polaritzada etnolingüísticament. Aquest article tracta d'establir sobre quines bases justifiquen les seues preferències i identificacions lingüístiques un grup d'adolescents de Mataró, i com aquestes opcions s'enquadren en el marc integracionista predominant. Els informants solen mostrar preferència per la seua llengua inicial però a partir de discursos poc polaritzats i amb argumentacions que majoritàriament remeten a l'àmbit privat —als usos interpersonals i a la «comoditat» en l'ús de la llengua. En conseqüència, destaca l'escassetat de discursos basats en l'adscripció col·lectiva o de discursos polititzats sobre les llengües.
format Article
fullrecord <record><control><sourceid>csuc</sourceid><recordid>TN_cdi_csuc_recercat_oai_recercat_cat_2072_349762</recordid><sourceformat>XML</sourceformat><sourcesystem>PC</sourcesystem><sourcerecordid>oai_recercat_cat_2072_349762</sourcerecordid><originalsourceid>FETCH-LOGICAL-c792-95f99391454a59ac1a0d92d31fb5c290c781b2754d361dc243db7fce20d903ca3</originalsourceid><addsrcrecordid>eNpNjktOwzAQhi0EEqFwBx-AID-SuF6iiFdViU330WRiV0apXeLkTmy4AbtcDIciwWI0M7--bzRnJBOMy1xzWZ2TjAnOc6bWxSW5ivGNsUqnKCPtZoqjsw7Bj7Q3kR4HY80wf3h0Jt7ROhwoDPvpYPxo_A8RjuiCj7R3fj9_zZ_Jf59SbvpIoQsJwQRHijBCDz5ekwsLfTQ3v31Fdo8Pu_o5374-vdT32xyVFrkurdZS86IsoNSAHFinRSe5bUsUmqFa81aosuhkxTsUhexaZdGIhDGJIFeEn85inLAZDJohfdAEcH_LUoIp0chCq0ok5_a_AxhO_DIsLAyjw940QkulpPwGcZpqLw</addsrcrecordid><sourcetype>Open Access Repository</sourcetype><iscdi>true</iscdi><recordtype>article</recordtype></control><display><type>article</type><title>Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans</title><source>DOAJ Directory of Open Access Journals</source><source>Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)</source><source>Recercat</source><source>EZB-FREE-00999 freely available EZB journals</source><creator>Flors Mas, Avel·lí ; Vila i Moreno, F. Xavier</creator><creatorcontrib>Flors Mas, Avel·lí ; Vila i Moreno, F. Xavier</creatorcontrib><description>A Catalunya, a diferència d'altres societats plurilingües occidentals, no s'hi han desenvolupat estructures socials independents per a cadascun dels principals grups lingüístics: ben al contrari, les ideologies i pràctiques impulsades d'ençà del restabliment de la Generalitat s'han mantingut contràries a la separació, en una societat integracionista no polaritzada etnolingüísticament. Aquest article tracta d'establir sobre quines bases justifiquen les seues preferències i identificacions lingüístiques un grup d'adolescents de Mataró, i com aquestes opcions s'enquadren en el marc integracionista predominant. Els informants solen mostrar preferència per la seua llengua inicial però a partir de discursos poc polaritzats i amb argumentacions que majoritàriament remeten a l'àmbit privat —als usos interpersonals i a la «comoditat» en l'ús de la llengua. En conseqüència, destaca l'escassetat de discursos basats en l'adscripció col·lectiva o de discursos polititzats sobre les llengües.</description><identifier>ISSN: 0211-0784</identifier><identifier>EISSN: 2013-9136</identifier><language>cat</language><publisher>Institut d'Estudis Catalans</publisher><subject>Adolescents ; Anàlisi del discurs ; Discourse analysis ; Identitat lingüística ; Linguistic identity ; Mataró (Catalonia) ; Mataró (Catalunya) ; Sociolinguistics ; Sociolingüística ; Teenagers</subject><ispartof>Treballs de sociolingüística catalana, 2014</ispartof><rights>cc-by-nc-nd (c) Flors Mas, Avel·lí. et al., 2014 info:eu-repo/semantics/openAccess &lt;a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es"&gt;http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es&lt;/a&gt;</rights><oa>free_for_read</oa><woscitedreferencessubscribed>false</woscitedreferencessubscribed></display><links><openurl>$$Topenurl_article</openurl><openurlfulltext>$$Topenurlfull_article</openurlfulltext><thumbnail>$$Tsyndetics_thumb_exl</thumbnail><link.rule.ids>230,314,780,784,885,4024,26974,27049</link.rule.ids></links><search><creatorcontrib>Flors Mas, Avel·lí</creatorcontrib><creatorcontrib>Vila i Moreno, F. Xavier</creatorcontrib><title>Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans</title><title>Treballs de sociolingüística catalana</title><description>A Catalunya, a diferència d'altres societats plurilingües occidentals, no s'hi han desenvolupat estructures socials independents per a cadascun dels principals grups lingüístics: ben al contrari, les ideologies i pràctiques impulsades d'ençà del restabliment de la Generalitat s'han mantingut contràries a la separació, en una societat integracionista no polaritzada etnolingüísticament. Aquest article tracta d'establir sobre quines bases justifiquen les seues preferències i identificacions lingüístiques un grup d'adolescents de Mataró, i com aquestes opcions s'enquadren en el marc integracionista predominant. Els informants solen mostrar preferència per la seua llengua inicial però a partir de discursos poc polaritzats i amb argumentacions que majoritàriament remeten a l'àmbit privat —als usos interpersonals i a la «comoditat» en l'ús de la llengua. En conseqüència, destaca l'escassetat de discursos basats en l'adscripció col·lectiva o de discursos polititzats sobre les llengües.</description><subject>Adolescents</subject><subject>Anàlisi del discurs</subject><subject>Discourse analysis</subject><subject>Identitat lingüística</subject><subject>Linguistic identity</subject><subject>Mataró (Catalonia)</subject><subject>Mataró (Catalunya)</subject><subject>Sociolinguistics</subject><subject>Sociolingüística</subject><subject>Teenagers</subject><issn>0211-0784</issn><issn>2013-9136</issn><fulltext>true</fulltext><rsrctype>article</rsrctype><creationdate>2014</creationdate><recordtype>article</recordtype><sourceid>2VB</sourceid><sourceid>XX2</sourceid><recordid>eNpNjktOwzAQhi0EEqFwBx-AID-SuF6iiFdViU330WRiV0apXeLkTmy4AbtcDIciwWI0M7--bzRnJBOMy1xzWZ2TjAnOc6bWxSW5ivGNsUqnKCPtZoqjsw7Bj7Q3kR4HY80wf3h0Jt7ROhwoDPvpYPxo_A8RjuiCj7R3fj9_zZ_Jf59SbvpIoQsJwQRHijBCDz5ekwsLfTQ3v31Fdo8Pu_o5374-vdT32xyVFrkurdZS86IsoNSAHFinRSe5bUsUmqFa81aosuhkxTsUhexaZdGIhDGJIFeEn85inLAZDJohfdAEcH_LUoIp0chCq0ok5_a_AxhO_DIsLAyjw940QkulpPwGcZpqLw</recordid><startdate>2014</startdate><enddate>2014</enddate><creator>Flors Mas, Avel·lí</creator><creator>Vila i Moreno, F. Xavier</creator><general>Institut d'Estudis Catalans</general><scope>2VB</scope><scope>AALZO</scope><scope>AFIUA</scope><scope>XX2</scope></search><sort><creationdate>2014</creationdate><title>Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans</title><author>Flors Mas, Avel·lí ; Vila i Moreno, F. Xavier</author></sort><facets><frbrtype>5</frbrtype><frbrgroupid>cdi_FETCH-LOGICAL-c792-95f99391454a59ac1a0d92d31fb5c290c781b2754d361dc243db7fce20d903ca3</frbrgroupid><rsrctype>articles</rsrctype><prefilter>articles</prefilter><language>cat</language><creationdate>2014</creationdate><topic>Adolescents</topic><topic>Anàlisi del discurs</topic><topic>Discourse analysis</topic><topic>Identitat lingüística</topic><topic>Linguistic identity</topic><topic>Mataró (Catalonia)</topic><topic>Mataró (Catalunya)</topic><topic>Sociolinguistics</topic><topic>Sociolingüística</topic><topic>Teenagers</topic><toplevel>online_resources</toplevel><creatorcontrib>Flors Mas, Avel·lí</creatorcontrib><creatorcontrib>Vila i Moreno, F. Xavier</creatorcontrib><collection>Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)</collection><collection>Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) (Full Text)</collection><collection>Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)</collection><collection>Recercat</collection><jtitle>Treballs de sociolingüística catalana</jtitle></facets><delivery><delcategory>Remote Search Resource</delcategory><fulltext>fulltext</fulltext></delivery><addata><au>Flors Mas, Avel·lí</au><au>Vila i Moreno, F. Xavier</au><format>journal</format><genre>article</genre><ristype>JOUR</ristype><atitle>Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans</atitle><jtitle>Treballs de sociolingüística catalana</jtitle><date>2014</date><risdate>2014</risdate><issn>0211-0784</issn><eissn>2013-9136</eissn><abstract>A Catalunya, a diferència d'altres societats plurilingües occidentals, no s'hi han desenvolupat estructures socials independents per a cadascun dels principals grups lingüístics: ben al contrari, les ideologies i pràctiques impulsades d'ençà del restabliment de la Generalitat s'han mantingut contràries a la separació, en una societat integracionista no polaritzada etnolingüísticament. Aquest article tracta d'establir sobre quines bases justifiquen les seues preferències i identificacions lingüístiques un grup d'adolescents de Mataró, i com aquestes opcions s'enquadren en el marc integracionista predominant. Els informants solen mostrar preferència per la seua llengua inicial però a partir de discursos poc polaritzats i amb argumentacions que majoritàriament remeten a l'àmbit privat —als usos interpersonals i a la «comoditat» en l'ús de la llengua. En conseqüència, destaca l'escassetat de discursos basats en l'adscripció col·lectiva o de discursos polititzats sobre les llengües.</abstract><pub>Institut d'Estudis Catalans</pub><tpages>27</tpages><oa>free_for_read</oa></addata></record>
fulltext fulltext
identifier ISSN: 0211-0784
ispartof Treballs de sociolingüística catalana, 2014
issn 0211-0784
2013-9136
language cat
recordid cdi_csuc_recercat_oai_recercat_cat_2072_349762
source DOAJ Directory of Open Access Journals; Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO); Recercat; EZB-FREE-00999 freely available EZB journals
subjects Adolescents
Anàlisi del discurs
Discourse analysis
Identitat lingüística
Linguistic identity
Mataró (Catalonia)
Mataró (Catalunya)
Sociolinguistics
Sociolingüística
Teenagers
title Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans
url https://sfx.bib-bvb.de/sfx_tum?ctx_ver=Z39.88-2004&ctx_enc=info:ofi/enc:UTF-8&ctx_tim=2024-12-26T01%3A56%3A54IST&url_ver=Z39.88-2004&url_ctx_fmt=infofi/fmt:kev:mtx:ctx&rfr_id=info:sid/primo.exlibrisgroup.com:primo3-Article-csuc&rft_val_fmt=info:ofi/fmt:kev:mtx:journal&rft.genre=article&rft.atitle=Justificant%20les%20prefer%C3%A8ncies.%20Com%20argumenten%20les%20opcions%20ling%C3%BC%C3%ADstiques%20els%20adolescents%20catalans&rft.jtitle=Treballs%20de%20sociolingu%CC%88i%CC%81stica%20catalana&rft.au=Flors%20Mas,%20Avel%C2%B7l%C3%AD&rft.date=2014&rft.issn=0211-0784&rft.eissn=2013-9136&rft_id=info:doi/&rft_dat=%3Ccsuc%3Eoai_recercat_cat_2072_349762%3C/csuc%3E%3Curl%3E%3C/url%3E&disable_directlink=true&sfx.directlink=off&sfx.report_link=0&rft_id=info:oai/&rft_id=info:pmid/&rfr_iscdi=true