Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans
A Catalunya, a diferència d'altres societats plurilingües occidentals, no s'hi han desenvolupat estructures socials independents per a cadascun dels principals grups lingüístics: ben al contrari, les ideologies i pràctiques impulsades d'ençà del restabliment de la Generalitat s'h...
Gespeichert in:
Veröffentlicht in: | Treballs de sociolingüística catalana 2014 |
---|---|
Hauptverfasser: | , |
Format: | Artikel |
Sprache: | cat |
Schlagworte: | |
Online-Zugang: | Volltext |
Tags: |
Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
|
container_end_page | |
---|---|
container_issue | |
container_start_page | |
container_title | Treballs de sociolingüística catalana |
container_volume | |
creator | Flors Mas, Avel·lí Vila i Moreno, F. Xavier |
description | A Catalunya, a diferència d'altres societats plurilingües occidentals, no s'hi han desenvolupat estructures socials independents per a cadascun dels principals grups lingüístics: ben al contrari, les ideologies i pràctiques impulsades d'ençà del restabliment de la Generalitat s'han mantingut contràries a la separació, en una societat integracionista no polaritzada etnolingüísticament. Aquest article tracta d'establir sobre quines bases justifiquen les seues preferències i identificacions lingüístiques un grup d'adolescents de Mataró, i com aquestes opcions s'enquadren en el marc integracionista predominant. Els informants solen mostrar preferència per la seua llengua inicial però a partir de discursos poc polaritzats i amb argumentacions que majoritàriament remeten a l'àmbit privat als usos interpersonals i a la «comoditat» en l'ús de la llengua. En conseqüència, destaca l'escassetat de discursos basats en l'adscripció col·lectiva o de discursos polititzats sobre les llengües. |
format | Article |
fullrecord | <record><control><sourceid>csuc</sourceid><recordid>TN_cdi_csuc_recercat_oai_recercat_cat_2072_349762</recordid><sourceformat>XML</sourceformat><sourcesystem>PC</sourcesystem><sourcerecordid>oai_recercat_cat_2072_349762</sourcerecordid><originalsourceid>FETCH-LOGICAL-c792-95f99391454a59ac1a0d92d31fb5c290c781b2754d361dc243db7fce20d903ca3</originalsourceid><addsrcrecordid>eNpNjktOwzAQhi0EEqFwBx-AID-SuF6iiFdViU330WRiV0apXeLkTmy4AbtcDIciwWI0M7--bzRnJBOMy1xzWZ2TjAnOc6bWxSW5ivGNsUqnKCPtZoqjsw7Bj7Q3kR4HY80wf3h0Jt7ROhwoDPvpYPxo_A8RjuiCj7R3fj9_zZ_Jf59SbvpIoQsJwQRHijBCDz5ekwsLfTQ3v31Fdo8Pu_o5374-vdT32xyVFrkurdZS86IsoNSAHFinRSe5bUsUmqFa81aosuhkxTsUhexaZdGIhDGJIFeEn85inLAZDJohfdAEcH_LUoIp0chCq0ok5_a_AxhO_DIsLAyjw940QkulpPwGcZpqLw</addsrcrecordid><sourcetype>Open Access Repository</sourcetype><iscdi>true</iscdi><recordtype>article</recordtype></control><display><type>article</type><title>Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans</title><source>DOAJ Directory of Open Access Journals</source><source>Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)</source><source>Recercat</source><source>EZB-FREE-00999 freely available EZB journals</source><creator>Flors Mas, Avel·lí ; Vila i Moreno, F. Xavier</creator><creatorcontrib>Flors Mas, Avel·lí ; Vila i Moreno, F. Xavier</creatorcontrib><description>A Catalunya, a diferència d'altres societats plurilingües occidentals, no s'hi han desenvolupat estructures socials independents per a cadascun dels principals grups lingüístics: ben al contrari, les ideologies i pràctiques impulsades d'ençà del restabliment de la Generalitat s'han mantingut contràries a la separació, en una societat integracionista no polaritzada etnolingüísticament. Aquest article tracta d'establir sobre quines bases justifiquen les seues preferències i identificacions lingüístiques un grup d'adolescents de Mataró, i com aquestes opcions s'enquadren en el marc integracionista predominant. Els informants solen mostrar preferència per la seua llengua inicial però a partir de discursos poc polaritzats i amb argumentacions que majoritàriament remeten a l'àmbit privat als usos interpersonals i a la «comoditat» en l'ús de la llengua. En conseqüència, destaca l'escassetat de discursos basats en l'adscripció col·lectiva o de discursos polititzats sobre les llengües.</description><identifier>ISSN: 0211-0784</identifier><identifier>EISSN: 2013-9136</identifier><language>cat</language><publisher>Institut d'Estudis Catalans</publisher><subject>Adolescents ; Anàlisi del discurs ; Discourse analysis ; Identitat lingüística ; Linguistic identity ; Mataró (Catalonia) ; Mataró (Catalunya) ; Sociolinguistics ; Sociolingüística ; Teenagers</subject><ispartof>Treballs de sociolingüística catalana, 2014</ispartof><rights>cc-by-nc-nd (c) Flors Mas, Avel·lí. et al., 2014 info:eu-repo/semantics/openAccess <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a></rights><oa>free_for_read</oa><woscitedreferencessubscribed>false</woscitedreferencessubscribed></display><links><openurl>$$Topenurl_article</openurl><openurlfulltext>$$Topenurlfull_article</openurlfulltext><thumbnail>$$Tsyndetics_thumb_exl</thumbnail><link.rule.ids>230,314,780,784,885,4024,26974,27049</link.rule.ids></links><search><creatorcontrib>Flors Mas, Avel·lí</creatorcontrib><creatorcontrib>Vila i Moreno, F. Xavier</creatorcontrib><title>Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans</title><title>Treballs de sociolingüística catalana</title><description>A Catalunya, a diferència d'altres societats plurilingües occidentals, no s'hi han desenvolupat estructures socials independents per a cadascun dels principals grups lingüístics: ben al contrari, les ideologies i pràctiques impulsades d'ençà del restabliment de la Generalitat s'han mantingut contràries a la separació, en una societat integracionista no polaritzada etnolingüísticament. Aquest article tracta d'establir sobre quines bases justifiquen les seues preferències i identificacions lingüístiques un grup d'adolescents de Mataró, i com aquestes opcions s'enquadren en el marc integracionista predominant. Els informants solen mostrar preferència per la seua llengua inicial però a partir de discursos poc polaritzats i amb argumentacions que majoritàriament remeten a l'àmbit privat als usos interpersonals i a la «comoditat» en l'ús de la llengua. En conseqüència, destaca l'escassetat de discursos basats en l'adscripció col·lectiva o de discursos polititzats sobre les llengües.</description><subject>Adolescents</subject><subject>Anàlisi del discurs</subject><subject>Discourse analysis</subject><subject>Identitat lingüística</subject><subject>Linguistic identity</subject><subject>Mataró (Catalonia)</subject><subject>Mataró (Catalunya)</subject><subject>Sociolinguistics</subject><subject>Sociolingüística</subject><subject>Teenagers</subject><issn>0211-0784</issn><issn>2013-9136</issn><fulltext>true</fulltext><rsrctype>article</rsrctype><creationdate>2014</creationdate><recordtype>article</recordtype><sourceid>2VB</sourceid><sourceid>XX2</sourceid><recordid>eNpNjktOwzAQhi0EEqFwBx-AID-SuF6iiFdViU330WRiV0apXeLkTmy4AbtcDIciwWI0M7--bzRnJBOMy1xzWZ2TjAnOc6bWxSW5ivGNsUqnKCPtZoqjsw7Bj7Q3kR4HY80wf3h0Jt7ROhwoDPvpYPxo_A8RjuiCj7R3fj9_zZ_Jf59SbvpIoQsJwQRHijBCDz5ekwsLfTQ3v31Fdo8Pu_o5374-vdT32xyVFrkurdZS86IsoNSAHFinRSe5bUsUmqFa81aosuhkxTsUhexaZdGIhDGJIFeEn85inLAZDJohfdAEcH_LUoIp0chCq0ok5_a_AxhO_DIsLAyjw940QkulpPwGcZpqLw</recordid><startdate>2014</startdate><enddate>2014</enddate><creator>Flors Mas, Avel·lí</creator><creator>Vila i Moreno, F. Xavier</creator><general>Institut d'Estudis Catalans</general><scope>2VB</scope><scope>AALZO</scope><scope>AFIUA</scope><scope>XX2</scope></search><sort><creationdate>2014</creationdate><title>Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans</title><author>Flors Mas, Avel·lí ; Vila i Moreno, F. Xavier</author></sort><facets><frbrtype>5</frbrtype><frbrgroupid>cdi_FETCH-LOGICAL-c792-95f99391454a59ac1a0d92d31fb5c290c781b2754d361dc243db7fce20d903ca3</frbrgroupid><rsrctype>articles</rsrctype><prefilter>articles</prefilter><language>cat</language><creationdate>2014</creationdate><topic>Adolescents</topic><topic>Anàlisi del discurs</topic><topic>Discourse analysis</topic><topic>Identitat lingüística</topic><topic>Linguistic identity</topic><topic>Mataró (Catalonia)</topic><topic>Mataró (Catalunya)</topic><topic>Sociolinguistics</topic><topic>Sociolingüística</topic><topic>Teenagers</topic><toplevel>online_resources</toplevel><creatorcontrib>Flors Mas, Avel·lí</creatorcontrib><creatorcontrib>Vila i Moreno, F. Xavier</creatorcontrib><collection>Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)</collection><collection>Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) (Full Text)</collection><collection>Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)</collection><collection>Recercat</collection><jtitle>Treballs de sociolingüística catalana</jtitle></facets><delivery><delcategory>Remote Search Resource</delcategory><fulltext>fulltext</fulltext></delivery><addata><au>Flors Mas, Avel·lí</au><au>Vila i Moreno, F. Xavier</au><format>journal</format><genre>article</genre><ristype>JOUR</ristype><atitle>Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans</atitle><jtitle>Treballs de sociolingüística catalana</jtitle><date>2014</date><risdate>2014</risdate><issn>0211-0784</issn><eissn>2013-9136</eissn><abstract>A Catalunya, a diferència d'altres societats plurilingües occidentals, no s'hi han desenvolupat estructures socials independents per a cadascun dels principals grups lingüístics: ben al contrari, les ideologies i pràctiques impulsades d'ençà del restabliment de la Generalitat s'han mantingut contràries a la separació, en una societat integracionista no polaritzada etnolingüísticament. Aquest article tracta d'establir sobre quines bases justifiquen les seues preferències i identificacions lingüístiques un grup d'adolescents de Mataró, i com aquestes opcions s'enquadren en el marc integracionista predominant. Els informants solen mostrar preferència per la seua llengua inicial però a partir de discursos poc polaritzats i amb argumentacions que majoritàriament remeten a l'àmbit privat als usos interpersonals i a la «comoditat» en l'ús de la llengua. En conseqüència, destaca l'escassetat de discursos basats en l'adscripció col·lectiva o de discursos polititzats sobre les llengües.</abstract><pub>Institut d'Estudis Catalans</pub><tpages>27</tpages><oa>free_for_read</oa></addata></record> |
fulltext | fulltext |
identifier | ISSN: 0211-0784 |
ispartof | Treballs de sociolingüística catalana, 2014 |
issn | 0211-0784 2013-9136 |
language | cat |
recordid | cdi_csuc_recercat_oai_recercat_cat_2072_349762 |
source | DOAJ Directory of Open Access Journals; Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO); Recercat; EZB-FREE-00999 freely available EZB journals |
subjects | Adolescents Anàlisi del discurs Discourse analysis Identitat lingüística Linguistic identity Mataró (Catalonia) Mataró (Catalunya) Sociolinguistics Sociolingüística Teenagers |
title | Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans |
url | https://sfx.bib-bvb.de/sfx_tum?ctx_ver=Z39.88-2004&ctx_enc=info:ofi/enc:UTF-8&ctx_tim=2024-12-26T01%3A56%3A54IST&url_ver=Z39.88-2004&url_ctx_fmt=infofi/fmt:kev:mtx:ctx&rfr_id=info:sid/primo.exlibrisgroup.com:primo3-Article-csuc&rft_val_fmt=info:ofi/fmt:kev:mtx:journal&rft.genre=article&rft.atitle=Justificant%20les%20prefer%C3%A8ncies.%20Com%20argumenten%20les%20opcions%20ling%C3%BC%C3%ADstiques%20els%20adolescents%20catalans&rft.jtitle=Treballs%20de%20sociolingu%CC%88i%CC%81stica%20catalana&rft.au=Flors%20Mas,%20Avel%C2%B7l%C3%AD&rft.date=2014&rft.issn=0211-0784&rft.eissn=2013-9136&rft_id=info:doi/&rft_dat=%3Ccsuc%3Eoai_recercat_cat_2072_349762%3C/csuc%3E%3Curl%3E%3C/url%3E&disable_directlink=true&sfx.directlink=off&sfx.report_link=0&rft_id=info:oai/&rft_id=info:pmid/&rfr_iscdi=true |