Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans

A Catalunya, a diferència d'altres societats plurilingües occidentals, no s'hi han desenvolupat estructures socials independents per a cadascun dels principals grups lingüístics: ben al contrari, les ideologies i pràctiques impulsades d'ençà del restabliment de la Generalitat s'han mantingut contràries a la separació, en una societat integracionista no polaritzada etnolingüísticament. Aquest article tracta d'establir sobre quines bases justifiquen les seues preferències i identificacions lingüístiques un grup d'adolescents de Mataró, i com aquestes opcions s'enquadren en el marc integracionista predominant. Els informants solen mostrar preferència per la seua llengua inicial però a partir de discursos poc polaritzats i amb argumentacions que majoritàriament remeten a l'àmbit privat —als usos interpersonals i a la «comoditat» en l'ús de la llengua. En conseqüència, destaca l'escassetat de discursos basats en l'adscripció col·lectiva o de discursos polititzats sobre les llengües.