Traducció i censura teatral sota la fèrula franquista dels anys cinquanta

En el marc del teatre català, la implantació del règim franquista va comportar la prohibició de traduir cap text dramàtic al català. Malgrat la regla taxativa establerta, en els anys quaranta es va autoritzar l’edició de bibliòfil de vint-i-set obres de Shakespeare, traduïdes per Josep M. de Sagarra. En la primera meitat dels anys cinquanta, de manera excepcional, es van consentir també algunes representacions professionals en sessió única d’obres de Molière, Txhèhov o Claudel. El 1957, la Delegación provincial del Ministerio de Información y Turismo de Barcelona va elaborar unes «Normas» restringides i amb «carácter provisional», que van facultar la representació regular en l’escena professional d’alguns textos estrangers d’índole comercial. Paral·lelament, la flexibilització dels nous criteris en matèria de traducció va permetre que l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-1963), amb un perfil de teatre de cambra, reforcés el seu objectiu de donar a conèixer autors i textos del teatre universal de tots els temps amb inclusió expressa de les últimes novetats de l’escena de postguerra.