La teràpia visual com a eina: recull de casos

Objectiu: L’objectiu d’aquest treball és fer un recull de diferents casos clínics que requereixen d’un tractament especialitzat de teràpia visual per millorar les habilitats visuals i a més a més, agafar experiència en la realització de les teràpies i aprofundir més en aquest àmbit. Metodologia: El...

Ausführliche Beschreibung

Gespeichert in:
Bibliographische Detailangaben
1. Verfasser: Roca Cazorla, Cristina
Format: Dissertation
Sprache:cat
Schlagworte:
Online-Zugang:Volltext bestellen
Tags: Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
Beschreibung
Zusammenfassung:Objectiu: L’objectiu d’aquest treball és fer un recull de diferents casos clínics que requereixen d’un tractament especialitzat de teràpia visual per millorar les habilitats visuals i a més a més, agafar experiència en la realització de les teràpies i aprofundir més en aquest àmbit. Metodologia: El procediment que hem seguit per fer aquest recull de casos ha estat, en primer lloc, veure quines disfuncions de la visió es treballaven en el centre on feia les pràctiques, per després, poder fer una selecció dels casos més rellevants i estudiar-los més a fons per exposar-los en aquesta memòria. Finalment, els casos escollits són: cas 1: insuficiència de convergència (IC); cas 2: excés de convergència (EC) i excés acomodatiu (EA); cas 3: disfunció en la motilitat ocular i la percepció visual. Resultats: En aquest apartat, es detallen els tres casos escollits que representen a les principals disfuncions de la visió que tenen com possible tractament, la teràpia visual. De cada un dels casos s’inclou la primera visita amb el diagnòstic i tractament més adequat, la descripció de les sessions de teràpia visual realitzades en el centre d’optometria, la revisió després d’aquestes sessions i finalment, una valoració personal de cada un dels aspectes. Conclusions: Podem dir que la teràpia visual és un tipus de tractament molt útil en les disfuncions de les habilitats visuals, principalment de binocularitat (IC i EC) i motilitat ocular, i també, encara que amb menys grau, en les disfuncions de l’acomodació (EA).