Estudi i millora de les prestacions aerodinàmiques d’un Honda S2000

Aquest treball té com a objectiu estudiar i comprendre els factors de disseny que afecten en el comportament aerodinàmic d’un vehicle de carrer. Per fer-ho, s’ha realitzat un disseny en CAD de l’original, model sobre el qual es fa servir un programa de càlcul numèric basat en la Dinàmica Computacional de Fluids (CFD, per les seves sigles en anglès). Posteriorment, sobre aquesta base s’han dut a terme un conjunt de modificacions aerodinàmiques per intentar reduir la seva resistència a l’avanç i/o augmentar el nivell d’adherència a l’asfalt. El vehicle seleccionat és un Honda S2000 en la seva versió AP1, un esportiu descapotable que es va comercialitzar entre els anys 2004 i 2009. Primerament s’estableixen criteris per poder comprendre quins són els factors que juguen un paper més important en el comportament aerodinàmic d’un vehicle. Amb aquests coneixements és més fàcil analitzar quina és l’evolució de l’aerodinàmica dels turismes al llarg de la història. Un cop acabada la teoria, en la part pràctica d’aquest projecte s’explica com obtenir el model CAD de l’S2000 mitjançant el programa SOLIDWORKS®, ja que el control sobre el model a analitzar és molt important pels posteriors anàlisis. La simulació numèrica es realitza i exposa amb el programa ANSYS FLUENT©. Degut a que el vehicle objecte d’estudi pot circular tant amb capota posada com sense, la primera part de les simulacions tracten d’explicar quin és l’impacte sobre el rendiment aerodinàmic del cotxe circulant per carretera. Els primers resultats del model original demostren que els valors obtinguts són molt semblants als que el fabricant publica. Es demostra, així, que tot i que els recursos que es tenen són limitats, són suficients per arribar a conclusions prou acurades. A partir d’aquest punt es duen a terme diferents modificacions sobre el model original, sempre intentant tenir en compte que la implementació sobre un hipotètic cas real ha de ser tan factible com sigui possible. S’ha modificat el sostre i els retrovisors, s’ha rebaixat l’altura de la suspensió i s’ha instal·lat un difusor, un aleró posterior, un separador de flux i unes plaques d’enfonsament davanteres. S’obvien temes de normatives legals dels diferents elements instal·lats. Tenint en compte les limitacions geomètriques del model que presenten ambdós programes, així com la limitació de recursos tècnics per la realització dels càlculs CFD, es considera que els resultats són prou acceptables, aconseguint complir amb l’objectiu princi