Simulació d'incendis en naus industrials mitjançant OZONE

El projecte que s’exposa a continuació és un treball desenvolupat a conseqüència d’un conjunt d’estudis duts a terme per el cos de Servei Tècnic dels Bombers de la Generalitat de Catalunya i experts en simulació, els quals es van plantejar la idoneïtat del reglament que regeix sobre la seguretat en incendis en naus industrials – Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials (RSCIEI) – i, en concret, sobre els establiments categoritzats dins del tipus A horitzontal. Els tècnics del cos de bombers van observar i concloure que la normativa que s’aplica pel control i seguretat contra incendis en naus industrials (RSCIEI) estipulava condicions dures (tant tècnicament com econòmicament) als propietaris d’establiments que es classificaven com a tipus A horitzontals, doncs es determina que la tipologia d’aquest format d’establiment (que ocupa parcialment un edifici on, a més a més, es realitzen altres activitats) es pot assimilar a un establiment tipus B (edifici d’ús industrial adossat o distància màxima de 3 metres a d’altres) sempre i quan es presenti un estudi de viabilitat. Aquest estudi ha d'estar bastat en una argumentació sòlida basada en càlculs i anàlisis molt detallats, els quals conclouen en alternatives – per exemple, instal·lació de ruixadors automàtics –que suposen costos molt elevats als propietaris dels establiments. En aquest context, els tècnics proposen una alternativa menys costosa basada en un sistema de ventilació forçada el qual, després de completar aquest estudi, es va concloure que complementat amb protecció estructural, establiments de tipologia A horitzontal podien resistir incendis sense la necessitat d’implementar mesures tant costoses com les exposades anteriorment. Tanmateix, aquest estudi va utilitzar un format d’establiment industrial concret i, per tant, cal determinar si els resultats obtinguts a partir de les simulacions fetes pels tècnics són estables al variar paràmetres de l’escenari patró (com, per exemple, la variació de les dimensions del edifici) el qual és simulat en condicions d’incendi. Per tant, s’ha procedit a realitzar un estudi de sensibilitat sobre paràmetres que, per experiència dels tècnics del cos de bombers, podien ser més representatius. Per tal d’aconseguir realitzar aquest estudi de sensibilitat s’ha utilitzat l’eina Ozone, un simulador basat en models de zona (discretització de l’espai confinat en zones diferents entre si, cadascuna de les quals té propietats homogènies en l’espai qu