Declaració sobre integritat científica en recerca i innovació responsable

Títol paral·lel en castellà, portuguès i anglès / Text en català, portuguès, castellà i anglès [cat] Actualment ens trobem davant d’una nova concepció del sistema de recerca i innovació, de manera que, en la creació i l’aplicació del coneixement, cal incloure-hi la governança, l’educació en ciència, l’ètica, l’accés obert, el gènere i la implicació de la ciutadania en aquests processos des del principi. La reflexió bioètica ha avançat i s’ha projectat transversalment en els programes d’aprenentatge en ètica dels diversos agents del sistema de recerca, innovació i desenvolupament; no obstant això, la ultracompetitivitat i les interseccions entre recerca, innovació, desenvolupament i mercat, no faciliten les bones pràctiques científiques. L’aposta per considerar l’ètica de bon principi es contraposa a la persistència de casos de frau científic i de problemes d’autoria, entre altres, en contextos en els quals perdura, a més, el sostre de cristall i la inclusió de qüestions de gènere és habitualment una mera formalitat sense cap impacte real. La nostra anàlisi se situa en un moment de transició entre velles i noves concepcions de l’ètica, la integritat científica i la responsabilitat investigadora, transformació que ens obliga a identificar escenaris, valors i regles, i a sensibilitzar la societat sobre aquesta transformació, les seves implicacions i les conseqüències que comporta. [por] Assistimos a uma nova concepção dos processos de criação e aplicação do conhecimento na qual o sistema de investigação e inovação se apresenta como um processo dinâmico: governança, educação em ciência, ética, livre acesso, género e envolvimento do público nos processos de criação de conhecimento e inovação são linhas-mestras definidas pela Comissão Europeia. Neste contexto, a reflexão bioética tem avançado, tem-se estruturado e tem sido reconhecida como uma disciplina transversal que deveria ser ensinada aos diversos agentes do sistema de investigação, inovação e desenvolvimento; não obstante, no contexto ultracompetitivo da investigação, nem sempre se consegue implantar as boas práticas e ainda subsistem, por exemplo, o plágio, a fraude científica, etc. O presente contributo surge num momento de transição entre velhas e novas concepções de investigação que requer não só a identificação do novo cenário e das novas regras, mas também a sensibilização da sociedade sobre estas questões, propiciando o diálogo democrático entre a sociedade, a universidade e a ciência. Este pretend