Ordenar el territori de La Palma després de l'erupció volcànica de 2021: entre la mitigació del risc i la planificació neoliberal

L'erupció de 2021 a La Palma va demostrar que la inexistència d'una cultura del risc volcànic havia impedit practicar una ordenació del territori capaç de reduir la vulnerabilitat i, per tant, minimitzar els efectes de la catàstrofe. Les greus conseqüències de l'erupció van obrir una finestra d'oportunitat per consolidar un canvi en la percepció del risc volcànic que permetés no només reorganitzar el poblament dispers dominant sinó reubicar-lo en zones de menor perillositat. La necessitat d'elaborar una legislació territorial específica per abordar la recuperació i reconstrucció del Valle de Aridane proporcionava el context idoni per a això. No obstant això, més de dos anys després de l'inici de l'erupció, les mesures adoptades obliden completament els perills volcànics existents, espolegen el poblament dispers preexistent i s'alineen clarament amb els principis ideològics de la planificació urbana neoliberal. The 2021 eruption on La Palma demonstrated that the lack of a volcanic risk culture, had prevented the practice of land-use planning capable of reducing vulnerability and thus minimising the effects of the catastrophe. The serious consequences of the eruption opened a window of opportunity to create a change in the perception of volcanic risk, not only to reorganize the dominant dispersed population but also to relocate it to less dangerous areas. The need to draw up specific land use legislation to address the recovery and reconstruction of the Valle de Aridane provided the ideal conditions for this task. However, more than two years after the beginning of the eruption, the land and urban planning measures adopted completely ignore the existing volcanic hazards, encourage the pre-existing dispersed settlement and are clearly aligned with the ideological principles of neo-liberal urban planning. La erupción de 2021 en La Palma demostró que la inexistencia de una cultura del riesgo volcánico había impedido practicar una ordenación del territorio capaz de reducir la vulnerabilidad y, por tanto, minimizar los efectos de la catástrofe. Las graves consecuencias de la erupción abrieron una ventana de oportunidad para consolidar un cambio en la percepción del riesgo volcánico que permitiera no solo reorganizar el poblamiento disperso dominante sino reubicarlo en zonas de menor peligrosidad. La necesidad de elaborar una legislación territorial específica para abordar la recuperación y reconstrucción del Valle de Aridane proporcionaba el contexto idóneo pa