El Triomf de la Mort i el Judici Diví. Reflexions sobre causalitats epidèmiques i llindars sensorials del Gòtic

Aquest article planteja un enllaç específic entre els escenaris del Triomf de la Mort, definit com a tema amb aureola pròpia, i els espais contenidors del Judici diví, comprès sobretot el Judici Final. Ambdós es descriuen com dues estructures temàtiques alternatives i indivises, amb sentit per si mateixes que, tanmateix, un cop desplegades amb tota la seva força singular en el laberint del visible, desvetllen continuïtats molt fortes que no només es justifiquen en funció dels aspectes temàtics compartits. Això ens atrapa en la reflexió sobre els llindars del visible, sobre els valors que commouen les seves fronteres sensorials i exerceixen pressió sobre les formes de captació del discurs narrat. Accedim a uns marcs privatius que, dissenyats dins del període Gòtic a Itàlia, serveixen per separar sense desunir temàtiques específiques, que es fonamenten sobre bases equiparables o enllaçades. El pes de les pandèmies, interioritzat en l’exercici creatiu contemporani o posterior a aquests processos crítics per a la població, ancorat com a problema essencial en els temps medievals, és un altre gran argument a investigar. Ens interessen la cara i la creu d’ambdós supòsits i no prejutjar certes conductes en funció de pressentiments o prefiguracions que puguin portar-nos a posar el carro davant dels bous. La complexitat de la dialèctica entre art i pesta és indubtable i el nostre objectiu és evidenciar-la a partir d’una selecció d’obres que més que ser els exemples que il·luminen les teories defensades, són l’origen del problema i de les tesis que es formulen i es pretenen discutir. This article proposes a specific link between the scenarios of the Triumph of Death, defined as a theme with its own aureole, and the contentious spaces of the Divine Judgment, understood above all the Final Judgment. Both are described as two alternative and undivided thematic structures, with meaning for themselves that, however, once deployed with all their unique force in the labyrinth of the visible, reveal very strong continuities that are not only justified according to shared thematic aspects. This involves reflecting on the borders of the vision, on the values that conjure up their sensory boundaries and exert pressure on the forms of capture of the narrated discourse. We have access to exclusive frameworks that, designed within the Gothic period in Italy, are useful for to separate without disunifying specific topics, which are founded on comparable or linked bases. The weight