The Osona Research Group on Folklore: research and the archive

Amb Josep Maria Pujol ens va unir la passió cap a la recerca folklòrica. Junts férem diversos treballs d’investigació i d’estudi del folklore oral. Ens apassionaven parlant sobre la manera de com tractar la llengua i la transcripció, de la importància de la conversa i, especialment, sobre la comunicació folklòrica. Així en Josep Maria Pujol va ser el nostre punt de referència i el nostre avalador.La metodologia de treball del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (1980) ha estat el resultat d’abundants i fecundes reflexions que podem sintetitzar en deu punts: treball en grup; base teòrica; importància de la tecnologia; enregistraments; coneixement del lloc; presa de la informació; arxivar; conversa com a base de recerca; relació amb l’informant; tractar la llengua amb molta cura.Fruit de les campanyes de recerca tenim uns arxius amb més de 700 informants i gairebé 21.000 entrades de fragments de converses d’interès folklòric. Els fragments de les converses mantingudes durant les nostres recerques de folklore oral les hem classificades en els següents temes: comentaris sobre música i cançons; cançons baladístiques; del cicle de l’any i de la vida; instrumental; encantades; condemnats; el follet; bruixes; apareguts; poders; éssers del cel i de l’infern; natura; de llocs; bandolers; contes; remeis; oracions; dites i endevinalles; versos; festes calendàries; jocs; altres costums; rumors i llegendes contemporànies.