Reflexions a propòsit de l’«Anecdotari artanenc» de Rafel Ginard

Aquest article pretén aportar algunes reflexions sobre la naturalesa de l’anècdota, entesa coma gènere narratiu autònom. Les dificultats o la impossibilitat de catalogar molts dels relatscontinguts en l’«Anecdotari artanenc», manuscrit i inèdit, del folklorista Rafel Ginard són,de fet, l’origen d’aquestes reflexions. La primera part del treball està dedicada a la descripciódel manuscrit i a la discussió dels problemes que suscita la catalogació dels relats que l’integren.Segueix a continuació una anàlisi comparativa de dotze propostes de definició o dedescripció de l’anècdota que han fet tants altres autors o folkloristes i de setze exemples queme’n proporcionaren els meus alumnes de l’assignatura Teoria del Folklore. La conclusió finalés que, tot i que té molts de punts de contacte amb la llegenda, el relat d’experiència personali, sobretot, amb l’acudit, l’anècdota se’n diferencia perquè sempre té un propòsit admiratiuo laudatori respecte del protagonista, que és una persona real o una celebritat, i perquè constitueixuna mena de precedent d’autoritat amb vista a la resolució de la situació vivencial icomunicativa que la suscita.