Los efectos de la Sentencia 31/2010 en el catálogo de derechos, deberes y principios del Estatuto de autonomía de Cataluña: una desactivación más aparente que real

La STC 31/2010 no declara la nul•litat de cap precepte del títol I, encara que no pot afirmar-se que el seu contingut hagi resultat totalment indemne. Primer, perquè ha estat assolit per una interpretació conforme i, segon, perquè participa de la degradació que aquesta STC du a terme de la categoria normativa “estatut d’autonomia”: aquí mitjançant l’intent de transformar els drets en mers mandats. Malgrat això, tampoc no pot magnificar-se aquesta afectació. Sobre aquesta qüestió s’ha de tenir en compte que no resulta evident quin és el contingut vinculant d’una interpretació en el sentit que creï una nova norma abans inexistent necessitada d’interpretació o que determini el seu contingut sense exclusió d’altres possibles significats. En aquests supòsits el legislador autonòmic podrà moure’s amb tota llibertat fora dels contorns proscrits; i davant del jutge s’obre un nou interrogant que no podrà dilucidar per si mateix sinó acudint al TC. D’altra banda, no és convincent la degradació dels drets estatutaris a mers mandats. Certament aquests tenen, en general, una forta dependència de la llei pel que fa al seu contingut. Però afirmar que tanquen exclusivament mandats al legislador autonòmic és desconèixer en termes concrets la formulació normativa d’aquests drets, encara que el seu perfeccionament sigui remès a la llei. Això no exclou que, atès que l’Estatut és una norma d’aplicació directa, els drets així reconeguts, tinguin també, si la seva formulació ho permet, exigibilitat immediata davant dels tribunals. Per tot això, es defensa que tant l’intent de degradar la naturalesa dels drets estatutaris a mandats com el de debilitar-ne el contingut original mitjançant raonaments interpretatius oberts o no fonamentats produeixen una desactivació més aparent que real del títol I de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.