Supervivència i patrons de mortalitat de la població catalana, 1960-2007

En aquest article es descriuen i s'analitzen les tendències de la mortalitat a Catalunya des de principis dels anys seixanta del segle xx, quan l'esperança de vida en néixer era ja similar a la mitjana dels països de l'Europa Occidental, fins a l'actualitat, quan se situa entre les més elevades del món. El marc conceptual emprat per analitzar l'evolució del patró de mortalitat de la població catalana és la Teoria de la Transició Epidemiològica, amb l'objectiu de constatar com les tendències recents de la mortalitat a Catalunya s'adeqüen als trets que defineixen i caracteritzen les darreres fases d'aquesta transició. Per assolir aquest objectiu s'han reconstruït les sèries de mortalitat per sexe i edat, s'han elaborat les corresponents taules de mortalitat i s'ha quantificat l'efecte dels canvis en els riscos de morir sobre les expectatives de vida dels catalans. A més, a partir de l'any 1980, s'ha introduït en l'anàlisi la variable causa de mort, cosa que ha permès aprofundir en les transformacions de l'estructura de la mortalitat i en el seu impacte sobre les millores en la supervivència de la població catalana.