El marc històric. La Guerra de Successió

Anàlisi dels aspectes polítics, socials i institucionals de la Guerra de Successió a la Corona d’Espanya (1705-1711), amb un especial èmfasi en el seu darrer episodi, la caiguda de Barcelona en poder de l’exèrcit franco-espanyol l’11 de setembre de 1714, darrera seqüela d’una complexa problemàtica internacional entre diverses potències europees. Amb la caiguda de Barcelona, desaparegueren totes les institucions pròpies de Catalunya. L’autor estudia els orígens de la tendència austriacista, especialment entre 1705-1711, època en la qual Barcelona esdevé la residència habitual de l’arxiduc Carles, i en la qual gaudeix d’una intensa vida cultural, especialment, l’operística. L’estudi fineix amb una lúcida anàlisi de les conseqüències del Decret de Nova Planta de 1716, i amb una profunda revisió històrica de l’abast del conflicte. Analysis of the political, social and institutional aspects of the War of Succession to the Spanish Crown (1705-1711), with special emphasis on the final episode, the fall of Barcelona to the French-Spanish army on September 11, 1714, the final sequel of a complex international situation involving several European powers. With the fall of Barcelona, all of Catalonia’s own institutions disappeared. The author studies the origins of the Austriacist movement, especially between 1705 and 1711, the period when Barcelona became the habitual residence of Archduke Charles, and when it was the focus for major cultural life, and especially opera. The study ends with an accurate analysis of the consequences of the Nova Planta Decree of 1716, and an in-depth revision of the scope of the conflict. Análisis de los aspectos políticos, sociales e institucionales de la Guerra de Sucesión en la Corona de España (1705-1711), con especial énfasis en su último episodio, la caída de Barcelona en poder del ejército francoespañol el 11 de septiembre de 1714, última secuela de una compleja problemática internacional entre diversas potencias europeas. Con ello desaparecieron todas las instituciones propias de Cataluña. El autor estudia los orígenes de la tendencia austriacista, especialmente entre 1705-1711, época en la que Barcelona se convierte en la residencia habitual del archiduque Carlos, y durante la cual goza de una intensa vida cultural, especialmente operística. El estudio termina con el certero análisis de las consecuencias del Decreto de Nueva Planta de 1716, y con una profunda revisión histórica del alcance del conflicto.