Educació, territori i desenvolupament comunitari. Pràctiques emergents

L'educació ha deixat de ser patrimoni de l'escola perque es considera com una característica de l'existencia humana, i s'amplia més enlla de l'etapa i la institució escolar. Com a conseqüència, s'han anat desenvolupant tot un seguit d'experiències de caire educatiu i comunitari, amb voluntat integradora, que intenten donar resposta als actuals reptes socioeducatius. Al llarg d'aquest text destaquem algunes d'aquestes pràctiques. Proposem un model altematiu que fonamenti i doni sentit, unitat i coherència a les iniciatives sòcioeducatives en el sí de la comunitat, impulsant el seu desenvolupament comunitari.