Les joguines ben cansades se'n van doncs a descansar

Jugar és una necessitat, un impuls primari i gratuït, que ens empeny des de la infància a descobrir, conèixer, dominar i estimar el món i la vida. És impossible parlar d'ésser humà sense parlar de joc. En paraules de F. Von Schiller, "l'home, només és veritablement humà, quan juga". No és casualitat, doncs, que els infants de totes les èpoques i cultures juguin. No és casual tampoc que en la Declaració deis Drets de l'lnfant, adoptada per Nacions Unides el 1959 i ratificada posteriorment, a 1989, es reconegui el dret de l'infant al joc.