Anàlisi comparativa del VO2màx estimat mitjançant les equacions desenvolupades per Jackson et al i l'American College of Sport Medicine en corredors de marató

Fonament: Una reduïda capacitat funcional o VO2màx és considerada com a factor de risc que provoca la mort per múltiples causes, però principalment per malaltia coronària. Per això, i sumat a la dificultat que representa avaluar-la, han estat suggerides altres alternatives per fer-ho, tot desenvolup...

Ausführliche Beschreibung

Gespeichert in:
Bibliographische Detailangaben
Veröffentlicht in:Apunts : medicina de l'esport 2009, Vol.44 (162)
Hauptverfasser: Ramírez Vélez, Robinson, Agredo Zuñiga, Ricardo Antonio, Ortega Ávila, José Guillermo, Dosman González, Viviana Andrea, López Alban, Carlos Alejandro
Format: Artikel
Sprache:cat
Online-Zugang:Volltext
Tags: Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
Beschreibung
Zusammenfassung:Fonament: Una reduïda capacitat funcional o VO2màx és considerada com a factor de risc que provoca la mort per múltiples causes, però principalment per malaltia coronària. Per això, i sumat a la dificultat que representa avaluar-la, han estat suggerides altres alternatives per fer-ho, tot desenvolupant equacions de predicció, sense la necessitat de realitzar exercici.Objectiu: Analitzar comparativament les equacions per a la predicció del VO2màx mitjançant el test “Nonexercise regression models to estimate peak oxygen consumtion” (PAR/PAF), i la desenvolupada per l’American College Sport Medicine (ACSM) en corredors de marató.Mesuraments principals: Variables sociodemogràfiques: edat (anys), estat civil, estrat socioeconòmic, nivell educatiu i el tipus d’afiliació al Sistema de Seguretat Social en Salut. Variables antropomètriques: estatura (m), pes (kg), índex de massa corporal (IMC kg/m2) i perímetre abdominal. Variable de capacitat funcional: equacions de predicció, descrites per Jackson et al (PAR/PAF), i l’ACSM.Resultats: Es van trobar correlacions entre el càlcul de l’ACSM i el qüestionari PAR/PAF en funció al mateix temps d’arribada (p < 0,001, r2 = 0,94), (pNS, r2 = 0,00), i en funció de l’edat (pNS, r2 = 0,00), (p < 0,001, r2 = 0,87), n = 81, respectivament. En diferenciar-los per grups d’edat, amb el càlcul de l’ACSM i el PAR/PAF en majors de 30 anys, es va trobar una correlació important en funció del mateix temps d’arribada (p < 0,001, r2 = 0,95), (pNS, r2 = 0,09), respectivament. Resultats contraris en funció de l’edat, ACSM (pNS, r2 = 0,03), PAR/PAF (p < 0,001, r2 = 0,78). En menors de 30 anys, comparats els mètodes amb el temps d’arribada, el càlcul de l’ACSM va demostrar una alta correlació (p < 0,001, r2 = 0,97), contrària al càlcul del PAR/PAF (pNS, r2 = 0,03). En comparar ambdós mètodes i la seva relació amb l’edat, no es van trobar correlacions significatives (r2 = 0,22) i (r2 = 0,05). La correlació entre ambdós mètodes per calcular d’una manera indirecta el VO2màx en corredors de mitja marató només va ser trobada en el grup de majors de 30 anys (p < 0,01, r = 0,32), n = 65.Conclusions: Els models de predicció del VO2màx poden esdevenir una alternativa viable per a l’avaluació de la capacitat funcional en estudis epidemiològics. Malgrat això, ambdós mètodes presenten un grau baix de correlació, la qual cosa fa que siguin necessàries futures investigacions per a la seva validesa.
ISSN:1886-6581
0213-3717