Il Logos corrispondente. Estetica teologica della verità di Dio

La primera part de la ponència introdueix la importància de l’argument, analitzant el passatge del Proslogion de sant Anselm (c. XIV), en el qual es pregunta sobre el tema del sentir de Déu. Després d’haver restablert l’existència de Déu com a realitat que implica la màxima perfecció de l’existència, sant Anselm es demana per què aquesta no s’ofereix a l’experiència sensible de l’ànima. “Per què la meva ànima no et sent, Senyor?”. La resposta d’Anselm obre, a través de l’experiència de l’amor que gaudeix de la felicitat de l’altre, l’hortizó d’una perfecció de Déu que pot convertir-se el tema d’una consciència que pot experimentar sensiblement la veritat. La pista per el desenvolupament teològic d’aquesta intuició és tractat posant de manifest la centralitat de la revelació cristològica de l’àgape de Déu per la criatura, com a principi crític de l’experiència religiosa.