Eficàcia d'un programa multicomponent per a l'abordatge de la depressió en atenció primària

Objectiu: Avaluar l’eficàcia d’un nou programa multicomponent per a l’abordatge de la depressió en atenció primària (AP). Mètodes: Assaig clínic controlat amb assignació aleatòria de clústers. Vint centres d’AP aleatoritzats al grup d’intervenció (GI) o al grup de control (GC). Intervenció:programa multicomponent amb mesures organitzatives, formació dels professionals sanitaris, educació dels pacients, participació d’infermeria (care manager) i millor coordinació amb els especialistes. Monitoratge dels resultats per un entrevistador independent de l’equip investigador als 0, 3, 6 i 12 mesos. Resultats: 338 pacients amb depressió major (DSM-IV). Als 12 mesos, 302 pacients finalitzaren l’estudi (GI: 172, GC: 130). La gravetat de la depressió (PHQ-9) fou 1.76 punts menys en el GI [7.15 vs.8.78, IC95%=-3.53 a 0.02, p=0.053]. La taxa de resposta al tractament fou un 15.4% major en el GI [66.9% vs.51.5%, OR 1.9, IC95%=1.2 a 3.1, p=0.011)], i la taxa de remissió fou un 13.4% major [48.8% vs. 35.4%, OR 1.8, IC95%=1.1 a 2.9, p=0.026)]. Conclusions: El nou programa assoleix millors resultats clínics en els pacients amb depressió major atesos en AP. Objetivo: Evaluar la eficacia de un nuevo programa multicomponente para el abordaje de la depresión en atención primaria (AP). Métodos: Ensayo clínico controlado con asignación aleatoria de clústers. 20 centros de AP aleatorizados al grupo intervención (GI) o al grupo control (GC). Intervención: programa multicomponente con medidas organizativas, formación de los profesionales sanitarios, ecuación de los pacientes, participación de enfermería (care manager) y mejor coordinación con los especialistas. Monitorizaje de los resultados por un entrevistador independiente del equipo investigador a los 0, 3, 6 y 12 meses. Resultados: 338 pacientes con depresión mayor (DSM-IV). A los 12 meses, 302 pacientes acabaron el estudio (GI: 172, GC: 130). La gravedad de la depresión (PHQ-9) fue 1.76 puntos menos en el GI [7.15 vs.8.78, IC95%=-3.53 a 0.02, p=0.053]. La tasa de respuesta al tratamiento fue un 15.4% mayor en el GI [66.9% vs.51.5%, OR 1.9, IC95%=1.2 a 3.1, p=0.011)], y la tasa de remisión fue un 13.4% mayor [48.8% vs. 35.4%, OR 1.8, IC95%=1.1 a 2.9, p=0.026)]. Conclusiones: El nuevo programa consigue mejores resultados clínicos en los pacientes con depresión atendidos en AP. Objective: To assess the effectiveness of a multi-component programme to improve the management of depression in primary care. Methods: Cluster-randomized