Aproximació a la llengua saamaka: un assaig de descripció

La tesi és una aproximació a la descripció de la llengua saamaka, un crioll de base anglesa i portuguesa parlat al Surinam i a la Guaiana Francesa. La perspectiva principal de l’estudi és sincrònica, tot i que es té en compte també la dimensió diacrònica de la llengua, especialment per mirar de comprendre l’origen i el desenvolupament d’aspectes determinats. La metodologia emprada ha estat l’elicitació, l’anàlisi de textos enregistrats i la immersió. La recerca es basa fonamentalment en les meves pròpies dades, obtingudes en el treball de camp que he dut a terme a la Guaiana Francesa, acollida pel Laboratoire des Sciences Sociales de l’Institut de Recherche pour le Developpement (IRD), i al Surinam. Per a l’elaboració de la tesi vaig fer cinc estades breus, que es van desenvolupar en tres àmbits: Cayenne (capital de la Guaiana Francesa), un poble saamaka de l’oest guaianès i el territori saamaka tradicional a l’interior del Surinam. Evidentment, es prenen en consideració els estudis previs sobre la llengua saamaka i sobre les altres llengües pertanyents al mateix grup de criolls surinamesos, així com la bibliografia general dedicada a la discussió teòrica sobre l’origen i el desenvolupament de les llengües criolles. Aquesta tesi doctoral no parteix d’una pregunta que calgui respondre o d’una hipòtesi que calgui validar, sinó que es tracta d’una descripció d’alguns aspectes d’una llengua. Tampoc no s’inclou estrictament en cap dels corrents actuals de la criollística sinó que cerca respostes ad hoc. La tesi està estructurada en set capítols i dos apèndixs. El capítol I és una introducció sobre els pídgins i els criolls, i sobre la disciplina acadèmica que es dedica a l’estudi d’aquestes llengües. Em va semblar convenient incloure aquest capítol atesa la manca de tradició acadèmica d’aquest àmbit al nostre país, que es pot explicar en part per la inexistència de criolls de base catalana i l’escassedat de criolls de base espanyola. El capítol II se centra ja en els criolls del Surinam i la Guaiana Francesa, i més concretament en el saamaka dins aquest grup de criolls; inclou informació sobre les hipòtesis al voltant de la gènesi del saamaka i també una aproximació sociolingüística a la comunitat saamaka en el moment actual. El capítol III se centra en la composició del lèxic, un aspecte especialment interessant, ja que es tracta d’un crioll amb dues llengües lexificadores, l’anglès i el portuguès; hi he inclòs els resultats d’un recompte propi de vocabulari b