Estudi de la satisfacció docent del professorat universitari. Procés de validació d'un instrument per a la seva mesura

Aquest treball s'inscriu en el marc d'un grup de recerca interuniversitari (UAB i UCM), interessat per la docència universitària i liderat pels professors Domènech i Polaino, codirectors d'aquesta tesi. S'hi aborda la satisfacció docent del professorat universitari amb la intenció de ressaltar-ne la importància per a l'educació universitària de qualitat i, en definitiva, per l'excel·lència de la Universitat. Es pensa en un model d'universitat compromesa amb la societat actual a través de la formació de futurs professionals educant-los tant en coneixements, com en valors i actituds. D'altra banda, també s'hi vol ressaltar la satisfacció docent com una alternativa a la gran quantitat de treballs que posen l'èmfasi en el malestar docent. Així, es vol posar de relleu aspectes que són motiu de satisfacció docent i que, per tant, repercuteixen positivament en el benestar i en la salut del professorat. Part del treball està orientat a l'estudi de les propietats psicomètriques de l'Escala de Satisfacció Docent del Professorat (ESP), instrument de mesura dissenyat pels professors Polaino i Domènech. La psicologia humanista és el marc teòric que dóna suport a aquesta tesi, ja que hi encaixa perfectament el model de professor que es desprèn del constructe satisfacció docent base de l'ESP. Aquesta escala pretén ser un instrument d'autoavaluació i a la vegada una eina que faciliti la identificació d'aspectes que poden millorar la pròpia satisfacció docent. Per tal d'estudiar la fiabilitat i la validesa de l'ESP s'ha emprat una mostra de professorat universitari de diverses facultats de la Universidad Complutense de Mardrid (UCM), la Universidad Politécnica de Madrid (UPM), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). De les dades quantitatives i qualitatives aportades per aquests professors, s'ha pogut confirmar la multidimensionalitat del constructe satisfacció docent del qual s'ha partit, s'ha reestructurat la dimensionalitat dels factors en què inicialment s'havien organitzat els ítems de l'ESP i s'han posat de relleu aspectes significatius per a aquest professorat en relació a la seva satisfacció docent no previstos en l'ESP. Este trabajo se inscribe en el marco de la actividad de un grupo interuniversitario (Universidad Autónoma de Barcelona y Universidad Complutense de Madrid) de investigación interesado en la docencia universitaria y dirigido por los profesores Domènech y Polaino, codirectores de esta tesis. En ella se aborda