Estudi dels transtorns depressius a l'atenció primària de la salut

INTRODUCCIÓ Els trastorns depressius constitueixen un problema de salut pública de primera magnitud per la seva alta prevalença i per les seves repercussions. L'atenció primària és l'àmbit fonamental per a l'abordatge d'aquests trastorns i és on, de fet, són atesos la major part dels pacients amb depressió. OBJECTIUS · Determinar la prevalença dels trastorns depressius (depressió major i distímia) en els pacients atesos. · Analitzar el fenomen de la somatització de la depressió. · Analitzar el paper del metge d'atenció primària en el diagnòstic i tractament de la depressió. MÈTODE L'estudi es va realitzar en 10 centres d'atenció primària del Camp de Tarragona. Es va dissenyar un estudi en dues fases. La primera consistí en el cribratge, amb la Zung's Self-Rating Depression Scale, de 906 pacients consecutius que visitaven al seu metge per qualsevol problema de salut. Per a la segona fase es va seleccionar una submostra segons els resultats del cribratge: tots els 209 pacients amb resultat positiu i 97 pacients amb resultat negatiu (1/7 aleatori). La segona fase va consistir en una entrevista psiquiàtrica estructurada, més una bateria de qüestionaris, que incloïen els motius de consulta i símptomes presents, comorbilitat mèdica, medicació consumida, utilització de serveis sanitaris, repercussió funcional i vital de la depressió i detecció de la depressió pel metge d'atenció primària del pacient. RESULTATS Prevalença La prevalença de depressió major va ser del 14.3% (IC 95 %: 11.2-17.4) i la de distímia del 4.8% (IC 95 %: 2.8-6.8). El sexe femení, el trastorn d'angoixa, el trastorn d'ansietat generalitzada, la presència de úlcera gastroduodenal/gastritis, la freqüència de visites d'atenció primària i la presentació amb símptomes psicològics es van associar independentment a la presència de depressió major. El trastorn d'ansietat generalitzada, la manifestació de símptomes psicològics i la presència de malalties orgàniques cròniques es van associar independentment a la distímia. Somatització El 45.4% dels pacients deprimits es van classificar com a presentació psicològica, el 35.6% com a somatització i el 19.1 % com a trastorn orgànic amb depressió. Comparant els que manifestaven símptomes psicològics amb els somatitzadors trobàrem que aquests últims tenien menor educació i que la depressió era menys greu i ocasionava menor repercussió. La detecció, el tractament antidepressiu i l'assistència psiquiàtrica especialitzada foren menors en els somatitzadors. Diagn