Detection of errors in health care and evaluation of preventive measures for patient safety

Introducció Els errors en la pràctica clínica són un greu problema que pot amenaçar la qualitat de l’atenció i la seguretat del pacient, provocant esdeveniments adversos amb resultats nocius. L’error humà és sovint un símptoma de falles subjacents del sistema i no és el principal culpable quan els sistemes socio-técniques complexos funcionen malament. A pesar que s’han publicat molts estudis d’intervencions per a prevenir esdeveniments adversos, es necessita evidència sintetitzada per a guiar la presa de decisions basada en l’evidència. Objectius Analitzar els errors durant el procés d’atenció i avaluar les intervencions per prevenir esdeveniments adversos a l’àmbit hospitalari. Mètodes Es van realitzar tres estudis amb diferents dissenys metodològics. En primer lloc, es va realitzar un estudi qualitatiu per a explorar els factors del sistema que contribueixen als errors d’identificació dels pacients durant els trasllats intrahospitalaris. En segon lloc, es va realitzar un estudi transversal per a determinar la prevalença i magnitud dels errors de medicació i la seva associació amb les característiques sociodemogràfiques i clíniques dels pacients i les condicions de treball de les infermeres. En tercer lloc, es va realitzar una revisió de revisions sistemàtiques per a brindar una visió general de l’efectivitat de les intervencions no farmacològiques dirigides a la prevenció d’esdeveniments adversos a les unitats de cures intensives (UCI). Resultats A l’estudi qualitatiu, els processos d’identificació de pacients no tenien una pràctica uniforme i eren diferents a les polítiques institucionals, particularment pel que fa a la comunicació de transferència efectiva i activa. El procés d’identificació positiva de pacients (PPID, per les seves sigles en anglès) no va ser dissenyat per a detectar falles, i no tot el personal estava capacitat en aquest procés o tenia coneixement d’ell. També notem que la forma actual de PPID és un delicat equilibri de tots els components del sistema que interactuen. A l’estudi transversal, més de la meitat dels casos observats presentaven errors de medicació en la prescripció i administració de medicaments, amb una magnitud de l’error rellevant, i la percepció de la càrrega de treball de l’infermer es va associar a una interrupció durant l’administració de medicaments. A la revisió de la revisió sistemàtica, algunes intervencions no farmacològiques van reduir els esdeveniments adversos a l’UCI; no obstant això, la qualitat metodolò