Epidemiologia i optimització del control de Polystigma amygdalinum, agent causal de la taca ocre de l’ametller

La taca ocre de l’ametller, causada pel fong ascomicet Polystigma amygdalinum, és actualment una de les malalties foliars més importants d’aquest cultiu en la conca mediterrània i particularment a Espanya. L’expansió del cultiu de l’ametller a nous emplaçaments, així com el repte d’intensificar el model de producció, es relaciona amb l’augment en la incidència que aquesta malaltia ha experimentat en les últimes dècades. Entre les possibles estratègies de control de la taca ocre, l’aplicació periòdica de fungicides és actualment la pràctica més emprada. No obstant, l’ús indiscriminat de fungicides té un impacte negatiu sobre el medi ambient, així com en la salut humana, motiu pel qual es recomana limitar la seva utilització als nivells estrictament necessaris. La present tesi doctoral es planteja amb l’objectiu d’optimitzar el control de la taca ocre de l’ametller a partir de l’estudi de l’epidemiologia de P. amygdalinum i la seva modelització. En primer lloc, en el Capítol 1 hem avaluat l’eficàcia d’una àmplia gamma de productes fungicides pel control de la malaltia, així com diverses estratègies d’aplicació. Els resultats mostren una major eficàcia dels productes sistèmics en comparació als productes de contacte. La incorporació d’un criteri meteorològic per programar les aplicacions fungicides resulta en una eficàcia en el control de la taca ocre similar a l’obtinguda amb l’estratègia tradicional d’aplicacions periòdiques, però alhora permet una reducció considerable en el nombre total de tractaments. Per contribuir a la millora en el coneixement de l’epidemiologia del patogen, en el Capítol 2 hem monitorat l’inòcul aeri de P. amygdalinum durant tres temporades de cultiu, mitjançant tècniques moleculars de PCR quantitativa. Els resultats mostren que, en les condicions de cultiu de l’ametller a la zona de Lleida, la presència d’ascòspores aerovagants es correlaciona positivament amb les temperatures mitjanes suaus, d’entre 10 i 20 ºC, i amb variables relacionades amb la humitat i la precipitació. Així mateix, s’ha observat que el progrés setmanal de la malaltia es correlaciona positivament amb temperatures mitjanes superiors a 20 ºC. El progrés setmanal dels símptomes s’ha explicat mitjançant les equacions de Gompertz, monomolecular i logística, com a models per descriure l’avanç de la incidència de la malaltia. Finalment, en el Capítol 3 hem desenvolupat un model epidemiològic per predir la dinàmica estacional de l’inòcul aeri de P. amygdalinum en funció