In vitro-produced bovine embryos: different approaches to optimise their vitrification

Els programes de cria estan incorporant biotecnologies reproductives per tal de facilitar una activitat ramadera més productiva i sostenible. En concret, la producció in vitro (IVP) d’embrions permet accelerar la millora genètica i eludir problemes dels criadors com la disminució de la fertilitat de les vaques durant els períodes d’estrès per calor. Per a emmagatzemar l’excedent d’embrions de PIV després de la seua transferència a les receptores, així com per a facilitar la difusió de la genètica superior i el comerç mundial garantint al mateix temps el benestar animal i la bioseguretat, la crioconservació d’embrions de PIV s’erigeix com una tècnica clau. Mentre que la congelació lenta tradicional ha demostrat la seua eficàcia per a la crioconservació d’embrions in vivo, les tècniques de vitrificació semblen ser més eficients per als embrions PIV. No obstant això, les seues aplicacions pràctiques en reproducció veterinària són limitades perquè la vitrificació presenta diversos inconvenients. D’una banda, la falta d’un protocol estàndard amb taxes de gestació acceptables després de la transferència d’embrions rescalfats ha restringit l’ús d’aquests en els sistemes de producció ramadera. Per un altra, encara que la vitrificació és més senzilla, ràpida i barata que la congelació lenta, requereix l’ús d’un estereomicroscopi i, quan es treballa en condicions de camp, el procediment és tècnicament exigent. L’objectiu d’aquesta Tesi Doctoral és desenvolupar diferents enfocaments per a optimitzar la vitrificació de blastocists bovins PIV. Consisteixen en modificacions del protocol de vitrificació (1ª i 5ª), dels mitjans de vitrificació (2ª i 3ª) i de l’estructura cel·lular de l’embrió (4ª); i es van desenvolupar utilitzant tant el mètode estàndard (Cryotop) com un mètode adaptat a la granja (VitTrans). En primer lloc, es van comparar dos protocols d’equilibri per a optimitzar la vitrificació i el reescalfament en palleta d’embrions bovins IVP. Per a això, els blastocists expandits de Dia 7 (D7) i Dia 8 (D8) es van assignar aleatòriament a un protocol d’equilibrat llarg (LE; 12 min) i a un altre d’equilibrat curt (SE; 3 min) utilitzant el dispositiu VitTrans per al rescalfament en palleta en un sol pas. Després del rescalfament, els embrions vitrificats amb SE van mostrar una capacitat d’eclosió, un recompte cel·lular total (TCN) i un nombre de cèl·lules de la massa cel·lular interna (ICM) i del trofectoderm (TE) similars als dels blastocists frescos no vitrificats