Síntesis de la evidencia científica sobre algunos aspectos controversiales en el tratamiento neoadyuvante del cáncer de mama no metastásico

Antecedents: El càncer de mama és el tipus de càncer més freqüent en les dones a tot el món. El 2020 va ocupar el cinquè lloc quant a mortalitat. Entre els tractaments utilitzats, la quimioteràpia neoadjuvant és un enfocament generalitzat que permet reduir la mida del tumor primari, fer canvis més primerencs en els esquemes de tractament i avaluar més aviat l’eficàcia clínica. Objectius: Avaluar críticament, les evidències disponibles dels estudis primaris i les revisions sistemàtiques sobre l’efectivitat i la seguretat del tractament dual amb quimioteràpia neoadjuvant en pacients amb càncer de mama no metastàtic, així com el rendiment d’una prova diagnòstica utilitzada de manera habitual a aquestes pacients. A més, brindar evidència útil i generar recomanacions sobre aquests temes. Mètodes: La Tesi es presenta com a compendi de publicacions de tres revisions sistemàtiques. En el primer estudi es va comparar l’eficàcia i la seguretat del tractament neoadjuvant dual versus la monoteràpia per a pacients amb càncer de mama HER2 positiu. A la segona i tercera revisions comparem l’exactitud diagnòstica de la biòpsia selectiva de gangli sentinella amb la dissecció axil·lar en pacients amb càncer de mama que han rebut tractament neoadjuvant, i específicament en el subgrup amb càncer de mama gangli positiu al diagnòstic i negatiu després del tractament neoadjuvant. Es van seguir les directrius metodològiques de la Col·laboració Cochrane. Per determinar la qualitat de l’evidència es va fer servir l’enfocament GRADE i es va desenvolupar un marc d’Evidència per a la presa de decisions (EtD). Resultats: La primera revisió sistemàtica va incloure 11 assaigs clínics aleatoritzats i 11 estudis de seguiment relacionats, amb un total de 2836 pacients. Aquesta revisió va trobar que, en general, el tractament dual es va associar amb més probabilitat d'aconseguir una resposta patològica completa. El tractament dual pot donar lloc a un augment dels resultats de supervivència i la resposta clínica del tumor, encara que aquests beneficis no van ser consistents per a totes les combinacions estudiades. Per tant, concloem que l’ús de doble bloqueig amb combinacions de trastuzumab i pertuzumab es pot recomanar per al tractament neoadjuvant de dons amb càncer de mama HER2 positiu. El resum de revisions inclourà sis revisions sistemàtiques. La taxa de falsos negatius (TFN) i la taxa d’identificació del gangli sentinella (TIGC) van ser consistents, situant-se entre el 13% i el 14%, amb