Estrategias para la mejora de la coordinación asistencial entre niveles: Un estudio de métodos mixtos en dos redes de servicios de salud del Estado de Veracruz, México

Introducció: La limitada coordinació clínica entre atenció primària (AP) i especialitzada (AE) es tradueix en problemes amb conseqüències per a la qualitat de l'atenció, com a retard en el diagnòstic o interrupció del tractament, entre altres. La seva millora s'ha convertit en objectiu de polítiques sanitàries en alguns països com Mèxic. Es defineix com la concertació de tots els serveis relacionats amb l'atenció del pacient, independentment del lloc on es rebin, de manera que s'harmonitzin i s'aconsegueixi un objectiu comú sense conflictes, distingint-se dos tipus: coordinació de la informació i de la gestió clínica. Els factors que poden influir-la són del context, organitzatius i individuals. Malgrat la seva rellevància, l'anàlisi de la coordinació clínica entre nivells és limitat a Amèrica Llatina, incloent-hi Mèxic. L'evidència en aquesta regió mostra baixos nivells d'adopció de mecanismes de coordinació, escassament adaptats localment, la qual cosa pogués millorar-se mitjançant recerca acció participativa (IAP). Objectiu general: Analitzar la coordinació assistencial i els factors que influeixen en la implementació de mecanismes de coordinació clínica entre nivells d'atenció, en dues xarxes de serveis de salut públiques de Mèxic. Mètodes: Estudi de mètodes mixtos, en dues xarxes per a població sense seguretat social. Els criteris de selecció: proveir un continu de serveis de salut (AP i AE); població definida; àrees urbanes de nivell socioeconòmic mig-baix i baix; participació voluntària i disposició per a implementar intervencions, i lideratge i capacitat per a implementar-les. Les xarxes municipals seleccionades van ser Xalapa (intervenció) i Veracruz (control). Aquesta tesi es va desenvolupar en tres subestudi: dos estudis quantitatius; el primer, va analitzar el nivell, característiques i dificultats d'ús dels mecanismes de coordinació existents i els factors associats en 2015, i el segon, va analitzar les diferències entre xarxes en la percepció general i experiència de coordinació entre nivells d'atenció i els factors associats, i els canvis entre 2015 i 2017. Tots dos mitjançant el qüestionari COORDENA a 365 i 728 metges de tots dos nivells, respectivament. El tercer estudi, qualitatiu, va analitzar des de la perspectiva dels participants, la contribució en la millora de la coordinació clínica entre nivells i els factors que van influir en la implementació de dues intervencions dissenyades i implementades mitjançant IAP en Xalapa. Es van entre