Valor semiològic, en la diabetis no insulinodependent, de la insulina sèrica 120 minuts postingesta de glucosa

[cat] L'any 1.960 Yalow i Berson obriren una nova època en la bioquímica clínica al descriure que havien determinat la insulina sèrica per un mètode ràdio-immunològic (Yalow, 1.960). No obstant això, el motiu de la gran transcendència que tingué la comunicació no rau en la possibilitat de determinar el paràmetre en qüestió, sinó en la metodologia emprada. En efecte, mentre que la ràdio-immunoanàlisi ha estat durant dues dècades la "vedette" tecnològica dels laboratoris de química clínica, la determinació de la insulinèmia ha ocupat un lloc molt secundari en l'exploració biològica de la diabetis mellitus, reservant-se el seu ús preferentment per a la diagnosi. El desenrotllament d'una metodologia per a efectuar anàlisis enzimo-immunològiques (Engvall, 1.971), va encetar una important via al possibilitar que la gran majoria de laboratoris, que òbviament no disposaven d’instal·lacions adequades per a treballar amb materials radioactius, poguessin practicar determinacions de substàncies altament diluïdes en la mostra analitzada, com és el cas de les hormones. L'any 1.979, arran de l'aparició del primer "kit" comercial per a la determinació d'insulina pel mètode ELISA (Enzymun-Test Insulina® , Boehringer Mannheim), vàrem plantejar-nos a la Secció de bioquímica Clínica de l'Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet de Llobregat si aquest paràmetre no podria ser d'utilitat per a simplificar una de les proves més farragoses i al mateix temps més sol·licitades, com és la prova de sobrecàrrega oral de glucosa amb cinc determinacions de glucosa sèrica. Per a avaluar quines .eren aquestes possibilitats varen estudiar-se, en persones amb historia clínica coneguda, els resultats de la prova de sobrecàrrega oral de glucosa amb valors de glucosa i insulina sèriques cada mitja hora, fins a transcórrer dues hores des de la ingestió de glucosa (Miró i Fuentes, 1.980). Partint de les dades obtingues, va emprendre's un estudi més complet, que ha donat origen a la present tesi. Varen entrar en l'estudi 240 persones adultes, de les que hom coneixia la historia clínica i s'agruparen, seguint els criteris del “National Diabetes Data Group” del “National Institutes of Health” dels Estats Units. L'objectiu principal va ser el d'avaluar el valor semiològic entès com el grau d'informació subministrada, de la conjunció de glucèmia i insulinèmia als 120 minuts d'una ingestió normalitzada de glucosa i comparar-lo amb el de la prova de tolerància a la glucosa oral. En el cas dels obesos ta