1 Prognostic factors and outcome of patients with lymphoproliferative disorders who receive treatment with chimeric antigen receptor T-cells

El mal pronòstic dels pacients amb limfoma difús de cèl·lules B grans en recaiguda o refractari ha millorat significativament des de la incorporació de la teràpia de cèl·lules T-CAR. Tot i aquests enormes avenços, aproximadament el 60% dels pacients infosos progressaran, cosa que s’associa amb una mitjana de supervivència aproximada de 6 mesos i taxes de resposta a les estratègies de rescat inferiors al 25%. Finalment, la teràpia amb limfòcits T-CAR no està exempta de toxicitat a curt i/o llarg termini que disminueix la supervivència d’alguns pacients. En conjunt, no hi ha dubte que una acurada selecció de pacients és clau per identificar quins candidats tenen una probabilitat més gran de beneficiar-se d’aquesta teràpia. Aquesta Tesi Doctoral està composta per tres estudis clínics que analitzen dades de vida real de les teràpies T-CAR axi-cel i tisa-cel. En tots ells es va observar un perfil de seguretat similar al dels assajos pivotals, encara que un ús més freqüent de tocilizumab i corticoides va conduir a una menor incidència de síndrome d’alliberament de citocines (SAC) i neurotoxicitat (NT) greus. Entre els productes, els pacients tractats amb axi-cel van presentar taxes més altes de SAC i NT que els receptors de tisa-cel, cosa que va portar a un major ús d’agents immunosupressors, hospitalització i infeccions. Els pacients amb LDH sèrica elevada, més de 2 línies de tractament prèvies o aquells amb mal estat general van presentar un risc més gran de SAC i/o NT greu. Pel que fa a l’eficàcia, les taxes de resposta i els resultats de supervivència van ser comparables als dels assaigs pivotals. No hi va haver diferències significatives en la supervivència entre tots dos productes a l’anàlisi per intenció de tractar modificat. Entre les característiques prèvies al tractament associades amb eficàcia, identifiquem que nivells elevats de LDH i volum metabòlic tumoral, juntament amb un estat general deteriorat, es van associar a una pitjor supervivència lliure de progressió. L’avaluació de resposta al mes post-infusió va predir els resultats de la teràpia T-CAR i va identificar els pacients en remissió parcial amb alt risc de progressió. En conclusió, els tres estudis que integren aquesta tesi doctoral van aconseguir identificar variables que, abans o després de la infusió de limfòcits T-CAR, són capaços de predir el resultat dels pacients que reben aquestes teràpies. El pronóstico sombrío de los pacientes con linfoma difuso de células B grandes en recaída o r