Aymaras y afrodescendientes en la enseñanza de las Ciencias Sociales en el Norte Grande de Chile
Aquesta tesi és una investigación emmarcada en la teoría crítica de la didáctica de les ciències socials, específicament atén el problema de poder reconèixer les minories ètniques del nord de Xile, en aquest cas a les i els aimares i afrodescendents. Davant l’escenari descrit, apareix la necessitat...
Gespeichert in:
1. Verfasser: | |
---|---|
Format: | Dissertation |
Sprache: | spa |
Schlagworte: | |
Online-Zugang: | Volltext bestellen |
Tags: |
Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
|
Zusammenfassung: | Aquesta tesi és una investigación emmarcada en la teoría crítica de la didáctica de les ciències socials, específicament atén el problema de poder reconèixer les minories ètniques del nord de Xile, en aquest cas a les i els aimares i afrodescendents. Davant l’escenari descrit, apareix la necessitat d’indagar les dificultats de la incorporació al currículum i en l’ensenyament dels i les aimares i afrodescendents; entorn de les maneres i formes en què están sent abordats aspectos tan rellevants per a la valoració de l’altre i en els obstacles que apareixen a la pràctica; i el lloc que haurien d’ocupar al currículum ia l’ensenyament segons la visió de membres destacats de les dues comunitats. El que ens va portat a plantejar-nos les preguntes següents ¿Quina és la presencia de les minories ètniques al currículum escolar Xilè? I ¿Qué creuen les i els aimares i afrodescendents que cal ensenyar del seu passat i del seu present i per què? En aquest context, els nostres objectius centrals van ser: 1) analitzar la presencia cultural de les minories ètniques del currículum de Xile i altres països com Mèxic, Colòmbia, Brasil i Perú; 2) Descriure i interpretar les percepcions i les representacions que les i els docents, líders, estudiants aimares i afrodescendents tenen de si mateixos i de les seves comunitats; i 3) esbrinar què creuen les i els docents, líders, estudiants aimares i afrodescendents que s’hauria d’estudiar de les seves cultures a les escoles, i com volen que se’ls identifiqui per part de la resta de xilens i xilenes. Per respondre a allò plantejat, es va aplicar una metodología de tipus qualitativa, basat en un estudi de casos, on la mostra va estar representada per estudiants, docents d’història i ciències socials i líders i lidereses aimares i afrodescendents de les regions d’Arica-Parinacota i Tarapacá. Les eines i les tècniques de recollida dinformació van ser lanàlisi de documents curriculars, qüestionaris, grups focals i entrevistes, les quals es van treballar amb el programari Atlas ti. En aquest sentit, els resultats ens han permès evidenciar que: 1) entre el currículum prescrit i analitzat als diferents països, podem assenyalar una heterogeneïtat entre ells, des del punt de vista de la seva forma i estructura fins a la profunditat en el tractament dels continguts; 2) observem con el protagonisme en la defensa de la cultura és als pobles i comunitats, d’una banda, el poble aimara nodreix del seu passat les noves generacions, el poble tribal afr |
---|