Relevancia de los antioxidantes en la regulación de las especies reactivas de oxígeno (ROS) en el semen de burro y caballo

El semen constitueix un complex sistema oxidant/antioxidant a causa d’una acció prooxidant dels espermatozoides per la producció d’espècies reactives d’oxigen (ROS) derivada del metabolisme espermàtic i una acció antioxidant del plasma seminal pels seus components enzimàtics i no enzimàtics. Quan la producció de ROS excedeix la capacitat de defensa antioxidant, es genera un desequilibri que condueix a estrès oxidatiu, provocant greus alteracions estructurals i funcionals a l’espermatozoide. Si bé les ROS són importants durant la fecundació, la producció exacerbada després de l’entrada del semen a l’úter, a causa de la NETosi dels neutròfils polimorfonuclears (PMN) que actuen per combatre la reacció endometrial, influeixen en l’èxit reproductiu dels èquids. Aquesta situació s’evidencia més amb l’ús de semen criopreservat, ja que els espermatozoides perden el suport antioxidant del plasma seminal abans de la congelació, augmentant-ne la susceptibilitat a l’atac de les ROS. Per tant, l’objectiu principal d’aquesta Tesi Doctoral va ser determinar la rellevància dels antioxidants en la regulació de les ROS al semen de ruc i cavall. En el primer estudi, es va determinar la quantitat de ROS extracel·lular produïda pels espermatozoides de ruc sotmesos a estrès reductiu, estrès oxidatiu i NETosi. Es va evidenciar que les concentracions altes (≥8 mM) de glutatió reduït (GSH) generen més quantitat de ROS que les concentracions altes (fins a 10 mM) de peròxid d’hidrogen (H2O2). Això ressalta la gran resistència dels espermatozoides de ruc a la toxicitat del GSH, així com la seva gran capacitat antioxidant. A més, es va observar que la NETosi dels PMN genera una gran quantitat de ROS, que augmenta quan els PMN entren en contacte amb els espermatozoides i en absència de plasma seminal. Al segon estudi, es va l’efecte de la suplementació del medi de congelació amb diferents concentracions de GSH en la criotolerància dels espermatozoides de ruc. Es va observar que les concentracions de GSH (entre 2 mM i 10 mM) no van afectar la viabilitat, la integritat de la membrana plasmàtica i de l’acrosoma, i el potencial de membrana mitocondrial dels espermatozoides post-descongelació, mentre que la motilitat va disminuir en dosi ≥8 mM. Això va demostrar la sorprenent resistència dels espermatozoides cripreservats de ruc a dosis altes de GSH. A més, els nivells intracel·lulars de ROS post-descongelació es van reduir significativament amb concentracions altes de GSH (8 mM i 10 mM). A