Glicoproteïnes sèriques determinades per 1H-RMN com a marcador d'inflamació de baix grau. estudi en pacients VIH i HF

L’inflamació crònica és la base etiopatogènica de diverses malalties metabòliques, infeccioses i autoimmunes produint l’aparició de complicacions clíniques. En els últims anys, diversos estudis identifiquen diferents molècules que formen part del procés inflamatori crònic com la proteïna C reactiva d’alta sensibilitat (hsCRP) o interleuquina 6 (IL-6) per establir-les com a marcadors pronòstics de la malaltia. No obstant, la gran complexitat de la inflamació crònica fa que aquests resultin massa limitats, justificant la cerca de nous marcadors més robusts. El senyal de les glicoproteínes quantificat per ressonància magnètica nuclear de protons 1H-RMN (GlycA, GlycB, H/W GlycA i H/W GlycB) son un biomarcador compost de concentracions integrades i estats de glicosilació de les proteïnes de fase aguda més abundants al sèrum. L’origen compost del senyal de les glicoproteínes que mesura l'extensió i la complexitat de la N- glicosilació de diverses proteïnes plasmàtiques, ofereix una descripció global de “l’estat inflamatori general de l’organisme”. L’objectiu d’aquesta tesi és avaluar les glicoproteïnes per 1H-RMN com a biomarcador de inflamació crònica subclínica i el seu paper pronòstic en una població de PLWH (people living with HIV) no responedors, en una població de PLWH controladors d’elit i en un grup de pacients amb hipercolesterolèmia familiar heterozigota (HF). En aquest treball, les glicoproteïnes han mostrat ser predictores d’immunodiscordança de forma més potent que els nivells basals de CD4+ i que l’hsCRP per a la predicció de desenvolupar placa carotídia en pacients amb HF. La inflamación crónica es la base etiopatogénica de diversas enfermedades metabólicas, infecciosas y autoinmunes produciendo la aparición de complicaciones clínicas. En los últimos años, varios estudios identifican distintas moléculas que forman parte del proceso inflamatorio crónico como la proteína C reactiva de alta sensibilidad (hsCRP) o interleuquina 6 (IL-6) para establecerlas como marcadores pronósticos de la enfermedad. Sin embargo, la gran complejidad de la inflamación crónica hace que éstos resulten demasiado limitados, justificando la búsqueda de nuevos marcadores más robustos. La señal de las glicoproteínas cuantificada por resonancia magnética nuclear de protones 1H-RMN (GlycA, GlycB, H/W GlycA y H/W GlycB) son un biomarcador compuesto de concentraciones integradas y estados de glicosilación de las proteínas de fase aguda más abundantes en el suero. El origen compue