Role of myosteatosis in the development and persistence of residual muscle weakness in treated acromegaly and Cushing's syndrome. Study of the mechanisms involved

El síndrome de Cushing (SC) i l’acromegàlia (ACRO) es presenten amb miopatia i debilitat muscular que persisteixen després de la remissió de l’excés d’hormones. La infiltració de greix intramuscular s’ha associat amb el deteriorament de l’rendiment muscular en diverses condicions. La ressonància magnètica muscular amb tècnica de Dixon de 2 punts estudia el grau de mioesteatosis. Objectius: Avaluar la mioesteatosis mitjançant ressonància magnètica seqüència Dixon de 2 punts, i correlacionar-les amb proves funcionals musculars a SC i acromegàlia, on la composició corporal es troba alterada. Pacients amb síndrome de Cushing: Mètodes: Aquest va ser un estudi transversal. Trenta-sis dones amb SC en remissió i 36 controls aparellats per edat, IMC, estat menopàusic i nivell d’activitat física. Analitzem la fracció de greix percentual (FF) dels músculs de la cuixa en els compartiments anterior, posterior i anterior i posterior combinats mitjançant ressonància magnètica i seqüència Dixon de 2 punts. Avaluem la funció i la força muscular mitjançant les següents proves: velocitat de la marxa (GS), cronometrat cap amunt i cap endavant (TUG), parada en cadira de 30 segons i força d’agafada manual. Resultats: La fracció de greix en tots els compartiments analitzats va augmentar en els pacients en comparació amb els controls. El rendiment en TUG, suport de cadira de 30 segons i GS es va deteriorar més en els pacients amb CS que en els controls. En els pacients, una major FF es va associar negativament amb el rendiment en les proves funcionals. La fracció de Resum 12 greix en els compartiments anterior i posterior combinats predir el rendiment en TUG (ß 0,626, p