El Patrimonio Geológico al servicio del territorio: Geoturismo en la cuenca carbonífera Concepción-Arauco (Chile)

El moviment de defensa de la protecció del patrimoni geològic i la promoció del geoturisme en els territoris ha agafat molta rellevància a través de la Xarxa Global de Geoparcs (RGG; en anglès Global Geoparks Network – GGN), així com pel Programa Internacional dels Geoparcs Mundials de la UNESCO (GMU; en anglès UNESCO Global Geoparks, UGGp), impulsat per aquest mateix organisme a partir del 2015. 20 anys després, 169 territoris en 44 països (majoritàriament a Europa i la Xina) s’han certificat sota aquesta nova designació, apostant per una estratègia de desenvolupament i sostenibilitat sobre la base de la geologia que es troba a l’interior dels seus territoris. Pel cas de Llatinoamèrica el desenvolupament és encara incipient, en part a causa del desconeixement generalitzat dels valors que es volen promoure. Dins de la proposta de Geoparc Miner “Litoral de Biobío” (Chile) que aquí s’estudia, la conca carbonífera de Concepción-Arauco es va explotar des de mitjans del segle XIX fins a 1997. El tancament d’aquesta activitat va comportar un empobriment de la seva població fins avui, però la comunitat posseeix una cultura i patrimoni miner que ha marcat la seva identitat. Aquesta, juntament amb els valors geològics del territori, són objecte de tres línies de recerca: (1) Valorització del patrimoni sobre la base de criteris estàndard per a realitzar un inventari de llocs d’interès geològic i miner. L’inventari ha seleccionat 22 llocs, que suposen del 40% de la geodiversitat nacional. Aquests llocs d´interès geològic son seleccionats d´una llista de 69 inventariats. (2) Prospecció demoscòpica de gran abast (de les poques a escala global fins avui) per a quantificar la seva percepció social. Aquesta demoscòpia inclou el col·lectiu de població indígena, així com la resta de sectors poblacionals. Aquest estudi es base en 402 qüestionaris de 14 preguntes/valoracions. L’estudi indica que el 90% de la comunitat és desconeixedora dels conceptes geològics del territori, però el 95% coneix dos o més llocs d’interès turístic, dels quals el 21% són patrimoni geològic. Aquest desconeixement fa que el geoturisme no sigui una prioritat, encara que si ho és el turisme d’espais naturals. S’observa una actitud positiva enfront del geoturisme, i es considerat com a necessari i molt necessari, igual que el turisme vinculat al mitjà biòtic (al voltant del 70%). (3) Assaig d’estratègia ascendent (bottom-up) d’ús del patrimoni geològic per les comunitats locals. La quantificació d’act