The production of the Child Friendly City and its implications for health, wellbeing, and governance

Des de principis de la dècada de 2000, les famílies amb fills segueixen cada vegada més tendències més àmplies cap al “retorn” a la ciutat juntament amb capital d’inversió i residents amb ingressos més alts. Gairebé la meitat dels nens del món viuen ara a zones urbanes, tot i que la investigació continua identificant les ciutats com a entorns nocius per als nens en molts aspectes. Les ciutats no tenen accés a condicions socioambientals beneficioses i presenten una major exposició als danys ambientals, factors que han demostrat que afecten negativament la salut humana, especialment durant els primers anys de vida humana durant la infància. En aquest context, les ciutats del nord global han adoptat cada vegada més un conjunt de polítiques urbanes i intervencions espacials destinades a millorar el benestar i fer que els nuclis urbans siguin amigables amb la infància i la família sota el paraigua solt de Ciutats amigues de la infància (CFC) sostenibles. No obstant això, aquests programes i intervencions urbanes operen dins d’un context més ampli d’urbanització neoliberal que exacerba els processos de gentrificació, mercantilització, desplaçament, privilegis ambientals o exposició inequitativa a problemes o equipaments ambientals sobre la base del privilegi social. Aquesta tesi intenta explorar aquestes tensions –entre entorns urbans desiguals i neoliberalitzats com a amenaces socioambientals i espais beneficiosos de benestar per als infants– abordant dues grans qüestions: fins a quin punt i com es reorganitzen les iniciatives CFC i amb quins impactes salut i benestar dels nens? Quines són les desigualtats potencials que han sorgit o s’han consolidat en la distribució d’aquests beneficis / impactes en el context de la urbanització neoliberal? Els meus resultats mostren que la implementació de noves comoditats materials, sostenibles i lúdiques per als nens és una condició necessària, encara que no suficient, per fer front a les desigualtats socials, ambientals i sanitàries dels nens de les ciutats. Més aviat, aquesta dissertació assenyala la necessitat de prestar atenció a un conjunt més ampli d’infraestructures que sustentin el benestar i la cura dels nens a les ciutats, més enllà –tot i que també inclouen– els espais de joc ad hoc adequats per als nens. He proposat una comprensió dels CFC que expressen la formació de socinatures a les ciutats, on les parts que s’uneixen a l’agenda del CFC –el nen, les estructures de jocs infantils i els espais naturals de la c