Predictores hemodinámicos y bioquímicos de preeclampsia en gestantes normotensas e hipertensas

La preeclàmpsia és un trastorn multisistèmic caracteritzat per l'aparició d'hipertensió arterial (HTA) de novo, proteïnúria o disfunció significativa d'òrgans diana amb o sense proteïnúria associada. Es diagnostica a partir de la 20a setmana de gestació i és la principal causa de morbimortalitat maternoinfantil i perinatal. Afecta al 4,6% de totes les gestacions a nivell mundial. Les gestants amb risc de desenvolupar preeclampsia poden beneficiar-se de tractament profilàctic amb àcid acetilsalicílic des de final de primer trimestre ja que pot disminuir la freqüència de preeclàmpsia i la gravetat associada. Amb l'objectiu de valorar quin tipus de paràmetres (hemodinàmics o de laboratori) determinats en el primer trimestre de gestació permetrien predir el desenvolupament de preeclàmpsia, es van incloure de forma consecutiva a 144 gestants en el seu primer trimestre de gestació. Els paràmetres hemodinàmics incloïen la determinació de la pressió arterial (PA) clínica (perifèrica i central), la PA ambulatòria 24 hores i els paràmetres de rigidesa arterial. Entre les anàlisis de laboratori s'han determinat paràmetres bioquímics en sang i orina, inclosos els renals, així com l'activitat enzimàtica circulant de l'enzim convertidor de l'angiotensina (ECA) i ECA2 principalment. De les 144 gestants, 20 (13,8%) presentaven HTA crònica. Les principals característiques clíniques i demogràfiques en les gestants normotenses versus les gestants amb HTA crònica van ser: edat materna (anys): 34,2 ± 5,2 vs 34,2 ± 3,8; p = 0,981, IMC (Kg / m2): 24,7 ± 4,2 vs 28,2 ± 5,5; p = 0,001, percentatge de primípares: 45,9% vs 10%; p = 0,002; antecedent de preeclàmpsia en gestació prèvia: 13,9% vs 26,3%; p = 0,148, raça caucàsica: el 69,4% versus 45%; p = 0,001. La incidència de preeclàmpsia en les gestants normotenses va ser del 6,4% i en les gestants amb HTA crònica va ser del 55%. Es van observar diferències pel que fa a la capacitat predictiva de preeclàmpsia segons el tipus de paràmetre utilitzat (hemodinàmic o de laboratori) i segons la població estudiada (gestants normotenses o amb HTA crònica). Així, a les gestants normotenses la determinació de la PA mitjana perifèrica en el primer trimestre va resultar ser el millor predictor de preeclàmpsia amb una àrea sota la corba ROC de 0,91 (IC 95% 0,82-0,99) sent el millor punt de tall en 80,3 mmHg, mentre que en els paràmetres de laboratori, la millor capacitat de predicció va ser la determinació de l' activitat enzimàtica de l' ECA 2 a