Relació entre la disponibilitat de tractaments biològics i la necessitat i complicacions de la cirurgia en la malaltia inflamatòria intestinal

Introducció: Els fàrmacs anti-TNF (i tot el que la seva disponibilitat comporta) podrien canviar la història natural de la malaltia inflamatòria intestinal (MII), modificant conseqüentment la necessitat de tractament quirúrgic, demorant-la o canviant-ne la morbi-mortalitat postoperatòria. Objectius: Avaluar els canvis sobre la necessitat de cirurgia en relació a la disponibilitat d’anti-TNF en les MII i valorar la mortalitat postquirúrgica associada a la MII en l’era dels biològics i quins factors s’hi associen, en el nostre àmbit geogràfic. Mètodes: Es realitzen dos estudis, retrospectius. El primer a partir de dues cohorts pre- i postaprovació dels fàrmacs anti-TNF identificades a partir del registre estatal ENEIDA, de base hospitalària, per a valorar els canvis en les taxes de cirurgia. El segon, de disseny poblacional a partir de dades del Sistema Català de la Salut, amb una cohort de pacients intervinguts per MII durant la darrera dècada, per avaluar la taxa de mortalitat postoperatòria i els factors que s’hi associen. Resultats: En el primer estudi s’hi inclouen un total de 7.370 pacients amb malaltia de Crohn (MC) i 8.069 amb colitis ulcerosa (CU). Els immunosupressors (IMS) s’usen més precoçment i freqüent en l’era post-biològics. La probabilitat acumulada de cirurgia es redueix en la MC en l’era dels biològics (en les cohorts pre i post resultaren del 16% i 11% a l’any i del 29% i 19% als 5 anys del diagnòstic, respectivament; P