Obesitat mòrbida: psicopatologia, cognició i comorbiditats mèdiques en cirurgia bariàtrica

Introducció. Segons la OMS, més de la meitat de la població adulta mundial té sobrepès o és obesa. A moltes regions del món, la prevalença de l’obesitat segueix augmentant i, si les tendències actuals continuen, assolirà el 18% en els homes i superarà el 21% en les dones al 2025. L’obesitat constitueix un gran repte actual de salut pública. L’obesitat redueix l’esperança de vida fins a un 40% i és un factor de risc per a la DM2, cardiopatia, malaltia hepàtica i càncer. Diversos estudis suggereixen que els subjectes amb trastorns psiquiàtrics són més propensos a la obesitat en comparació amb la població general. És conegut el risc de psicopatologia en persones amb obesitat, concretament trastorns de l’estat d’ànim, trastorns d’ansietat, baixa autoestima, insatisfacció corporal i trastorns de la conducta alimentària. En la majoria de casos, el tractament de l’obesitat mòrbida amb mesures higienico-dietètiques i fàrmacs no aconsegueix una pèrdua de pes suficient per controlar adequadament les comorbiditats associades. Fins ara, la CB és l’únic tractament que aconsegueix assolir aquestes expectatives a llarg termini. La cirurgia de l’obesitat és una cirurgia complexa, no exempta de complicacions, amb l’objectiu no d’arribar a un pes ideal ni curar l’obesitat, sinó de reduir significativament les comorbiditats associades i millorar el benestar integral. Objectius. Descriure les característiques psicopatològiques, de personalitat i els aspectes neuropsicològics de la població amb obesitat mòrbida candidata a CB i identificar la seva evolució a l’any de la intervenció. Mètode. Estudi descriptiu i longitudinal que avalua una mostra de pacients amb obesitat mòrbida abans i després de ser intervinguts de CB. S’administra una bateria de proves específiques per recollir les característiques neuropsicològiques, psicopatològiques i de personalitat; en dos moments del temps: avaluació precirurgia (t0) entre 1 i 3 mesos abans de la intervenció, i avaluació postcirurgia (t1), entre 12 i 18 després de la intervenció. Resultats. Els pacients candidats a cirurgia bariàtrica tendeixen a presentar un perfil de personalitat estable en el temps amb estils d’afrontament relacionats amb la personalitat histriònica, narcisista i compulsiva, segons el MCMI-III, i s’identifica un perfil sensitiu en el TCI-R. En relació al perfil clínic, segons el PAI i els instruments específics, destaquen els trastorns d’ansietat i depressiu, que milloren després de la intervenció. Pel que fa a la co