An experimental approach to define a new perimortem blunt force trauma bone pattern presented in a human model

INTRODUCCIÓ - Determinar la cronologia d'una fractura òssia segueix sent una de les tasques més difícils en antropologia forense. En la literatura, es poden trobar diferents descripcions i abordatges per diferenciar entre fractures postmortem i perimortem, no obstant això, els treballs solen fer referència majoritàriament al període postmortem. En aquest sentit, les característiques que estan més relacionades amb fractures en os fresc no han estat investigades exhaustivament. OBJECTIU - Aquesta investigació pretén millorar el coneixement sobre les característiques de les fractura perimortem, mitjançant la definició d'un patró específic que pugui ser útil en el diagnòstic diferencial entre el trauma ossi perimortem i el postmortem. MATERIALS I MÈTODES - L’estudi aborda aquesta qüestió des d'un punt de vista experimental i compara les fractures perimortem d'ossos llargs i costelles procedents de casos d'autòpsia, amb fractures òssies reproduïdes experimentalment en os fresc i os sec. Per a la reproducció de les fractures es va emprar una flexió a tres punts, aplicant una càrrega lenta i una ràpida, amb i sense compressió longitudinal addicional en el cas d'ossos llargs, per controlar la variable de la contracció muscular. Per visualitzar els trets, els ossos van ser esqueletitzats i es va emprar la tinció amb tinta xinesa per a visualitzar millor les línies de fractura. RESULTATS - Com a resultat de la nostra investigació, vam definir un nou patró de perimortalidad associat a fractures d'os llarg i costella, específic i diferent del que trobem en os sec. En els ossos llargs definim els següents trets: fractura laminar, escates òssies, marges comminuts, escates i defectes en escata, marges ondulats i deformació plàstica com a trets específics perimortem. Fractura laminar, marges ondulats i escates òssies són els trets més útils en el diagnòstic diferencial. En el cas de les costelles, hem trobat les següents característiques: decorticat de la superfície, fractura enfonsament, fractura longitudinal, fractura incompleta, aparença diferencial dels marges i deformació plàstica. Les fractures incompletes, la deformació plàstica, el decorticat i les fractures enfonsament són els trets perimortem més característics. CONCLUSIÓ - Els trets definits permeten diferenciar les fractures perimortem de les postmortem. D’altra banda, alguns dels trets donen informació sobre la biomecànica de la fractura per la seva ubicació a la mateixa. En el cas dels ossos llargs, també po