Impacte de l’exposició aguda i subaguda a contaminants atmosfèrics en els resultats de la Fecundació In Vitro

Introducció La contaminació de l’aire constitueix una important preocupació per la salut pública, per la seva omnipresència i el seu potencial impacte sobre la salut. i es considera una prioritat mundial. Existeix àmplia evidència sobre la seva relació amb malalties cardiovasculars, respiratòries, i el càncer, entre d’altres. Tanmateix, s’ha relacionat amb esdeveniments perinatals adversos i una disminució de la fertilitat en la població general. Malgrat això, existeix certa controvèrsia sobre l’efecte nociu dels diferents contaminants en dones sotmeses a Fecundació In Vitro (FIV), en particular per l’heterogeneïtat en el disseny dels estudis publicats. Aquest projecte es centra en avaluar l’impacte dels diferents contaminants en diferents finestres d’exposició en dones sotmeses a FIV. Material i mètodes Es dissenya un estudi de cohorts prospectiu en el que s’inclouen dones sotmeses a FIV que resideixen en les províncies de Barcelona o Girona i s’entreguen qüestionaris d’exposició ambiental. Es recullen dades clíniques, sobre estils de vida, hàbits dietètics i variables sociodemogràfiques, entre d’altres. Es mesuren les exposicions rebudes a a l’NO2 i NOx, PM2.5, PM2.5 absorbance, PM coarse i PM10, en el domicili mitjançant mètodes de regressió de l’ús del sòl, per els 15 i 3 dies prèvia transferència embrionària (TE), el mateix dia de la TE i els 7 dies posteriors. S’avalua l’impacte d’aquestes sobre l’èxit reproductiu mitjançant models de regressió multinivell, amb ajust per múltiples contaminants. Aquest projecte ha rebut una beca FIS del “Instituto de Salud Carlos III” (PI13/00454). Resultats Es recluten un total de 194 dones que realitzen 486 transferències embrionàries. S’observa un increment del risc d’avortament i de “no gestació” en dones que reben una major exposició a PMs de forma aguda (els 3 dies prèvia TE i el mateix dia de la TE), sent major aquest impacte en ajustar per l’exposició subaguda dels 15 dies previs, mentre que per l’NO2 i NOx no s’observen diferències significatives. En ajustar per l’exposició a l’NO2, l’increment del ris d’avortament i “no gestació” associat a PMs es magnifica. En canvi, els NO2 i NOx mostren una tendència protectora envers l’èxit reproductiu en controlar l’exposició a PM2.5. Discussió i conclusions Els resultats d’aquest estudi mostren que un increment en l’exposició a partícules en suspensió de forma aguda té un impacte negatiu sobre els resultats reproductius en dones sotmeses a FIV, mentre que l’exposició s