La literatura concentracionària europea: Joaquim Amat-Piniella

PRIMERA PART El volum d'obres de tot tipus que s'han publicat a partir del coneixement de l'existència dels camps de concentració i d'extermini nazis és inabastable. Amb tot, la primera part intenta abordar la naturalesa d'aquest tipus de literatura tot classificant-la segons gèneres, tipologies textuals i àmbits científics d'estudi. Mitjançant aquesta classificació, s'acosta als considerats autors canònics de cada epígraf, amb una anàlisi succinta de les propostes tècniques i conceptuals que aporten. SEGONA PART Joaquim Amat-Piniella és un intel·lectual manresà, autor de diverses obres relacionades amb els perdedors de la guerra civil. Però en allò que excel·leix és en l'anàlisi que fa de l'univers concentracionari arran de la seva experiència al camp austríac de Mauthausen entre 1941 i 1945, i que recull a K.L. Reich. Aquesta segona part aporta el detall biogràfic de l'escriptor i l'intel·lectual, tot seguint el seu itinerari vital i literari, aportant les claus de lectura de les seves obres. El gruix d'aquesta part, però, ressegueix el procés de creació, automutilicació i d'interpretació de la novel·la: des del punt de vista historiogràfic, semiòtic, crític, semàntic i narratològic. S'analitzen les diferents parts de la novel·la, els personatges, el punt de vista, la tipologia textual i de gènere escollits i una interpretació simbòlico-morals d'elements i aspectes temàtics. Es refereix la sistematització de l'edició crítica (textos utilitzats, remarques tècniques, anàlisi de variants formals i semàntiques). La novel·la d'Amat-Piniella cal situar-la dintre el cànon de la literatura concentracionària europea especialment per les seves aportacions tècniques, ontològiques i morals. Esdevé un fenomen únic d'anàlisi de la condició humana amb tots els seus matisos. Planteja el vell tema de la soledat, i llibertat, de l'home davant de l'horror. Partint del laïcisme i de l'existencialisme humanista dels 40, precedent per tant d'Albert Camus, Amat arriba a la conclusió que només mitjançant l'esforç per aconseguir la llibertat és possible de plantejar l'existència d'un home nou que hagi après la lliçó dels lager. Amat construeix un Bildungsroman partint de les tècniques pròpies de la literatura nord-americana d'entreguerres (especialment Dos Passos i Faulkner, a qui havia descobert al front mediterrani durant la Guerra Civil), i ofereix una galeria essencialitzadora de personatges i escenes a partir de les quals pretén analitzar la varietat d'actituds humanes dava