Efecte de la càrrega de treball infermera en el compliment de les mesures preventives no farmacològiques de la pneumònia associada a ventilació mecànica
La pneumònia associada a ventilació mecànica és l'esdeveniment advers evitable més prevalent i greu del pacient crític. Les infermeres tenen un paper essencial en l’aplicació de les mesures preventives no farmacològiques, ja que aquestes mesures estan directament relacionades amb els factors ex...
Gespeichert in:
1. Verfasser: | |
---|---|
Format: | Dissertation |
Sprache: | cat |
Schlagworte: | |
Online-Zugang: | Volltext bestellen |
Tags: |
Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
|
Zusammenfassung: | La pneumònia associada a ventilació mecànica és l'esdeveniment advers evitable més prevalent i greu del pacient crític. Les infermeres tenen un paper essencial en l’aplicació de les mesures preventives no farmacològiques, ja que aquestes mesures estan directament relacionades amb els factors extrínsecs. Per tant, són potencialment modificables a través de la pràctica clínica infermera. L'adherència a les guies per evitar aquesta complicació és incompleta atribuint-se a factors com el dèficit de coneixement, la càrrega de treball, entre d'altres.
Es va proposar com objectiu d’aquesta tesi analitzar la càrrega de treball de la infermera com un factor que afecta l'aplicació de mesures no farmacològiques per la prevenció de la pneumònia associada a ventilació mecànica.
La metodologia de la investigació es va desenvolupar en dos fases. La primera d’elles va ser de pilotatge realitzada en una única unitat de cures intensives, que va permetre fer un anàlisi i una aproximació preliminar sobre la relació entre càrrega de treball de la infermera i adhesió a les mesures preventives no farmacològiques de la pneumònia associada a ventilació mecànica. La segona fase, més profunda i extensa, es va portar a terme en dues unitats de cures intensives, amb la intenció de validar els resultats obtinguts en la primera fase (unicentre). Per aquest motiu, a continuació es farà menció només a aquesta segona fase (multicentre). El disseny plantejat va ser d’un estudi observacional i transversal realitzat en dues unitats de cures intensives mèdic-quirúrgiques. La població estudiada van ser les infermeres de cures intensives que tinguessin al seu càrrec pacients sotmesos a qualsevol forma de ventilació mecànica i/o respiració espontània amb via aèria artificial (tub endotraqueal o traqueotomia). Les variables principals estudiades varen ser la càrrega de treball mesurada mitjançant el Nine Equivalents of Nurse Manpower Score, un qüestionari de coneixements i l’aplicació de les 9 mesures no farmacològiques seleccionades: manteniment del capçal del llit a 30º-45º, higiene bucal amb
clorhexidina (registre en gràfica), control de la pressió del pneumotaponament del tub endotraqueal (registre en gràfica), procediment d’aspiració de secrecions endotraqueals que incloïa la higiene de mans pre i post-aspiració, ús de sonda estèril i la seva manipulació de manera asèptica, ús de màscara i ulleres.
Els resultats mostren que la mitjana del Nine Equivalents of Nurse Manpower Score per infermera |
---|