Compromiso académico en estudiantes de educación secundaria y bachillerato: estudio sobre la influencia de factores psicológicos

El compromís acadèmic o engagement d’estudiants d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i Batxillerat poden explicar part de l’èxit dels programes educatius actuals. Aquest estudi persegueix dos objectius generals, u) aprofundir en el coneixement sobre el concepte d’engagement en estudiants en base al model original de Salanova i cols., (2010) i dos) identificar les variables psicosocials facilitadores i obstaculitzadores implicades en el desenvolupament i manteniment del compromís acadèmic entre estudiants (homes i dones). El present estudi és de tipus observacional i prospectiu. Es van incloure com variables facilitadores la motivació de l’assoliment, motivació escolar, autoestima, autosuficiència, suport social i estratègies d’enfrontament. Les variables que obstaculitzen que es contemplen són estrès percebut i psicopatologia. La mostra va estar composta per 603 estudiants de 1er i 4rt de l’ESO i Batxillerat un 55,9% (n=337) eren homes i un 44,1% (n=266) eren dones, d’una edat mitjana de 15,2 anys (DT= 1,6, rang entre 12 i 19 anys), procedents de quatre escoles concertades-privades de Barcelona. Les dades van ser analitzades mitjançant proves de t de Student, correlacions de Pearson i regressió lineal. Respecte al compromís acadèmic, no es van trobar diferències significatives entre nois i noies (t= -0,543; p= 0,587), tampoc en la motivació acadèmica ni en les dimensions de psicopatologia de depressió/ansietat i conducta agressiva (tots amb p> 0,05). Les dones van obtenir puntuacions significatives més altes que els homes per la nota mitjana (t= -6,603; p< 0,001), motivació d’assoliment (aproximació al mestratge (t= -2,380; p< 0,018)), autoestima (t= -2,902; p= 0,004), 7 suport social (t= -4,065; p< 0,001), cerca de suport emocional davant esdeveniments estressants (t= -3,679; p= 0,000). A les variables obstaculitzadores les dones obtenen puntuacions més elevades en estrès (t= -4,913; p< 0,001) i problemes socials (t= -2,146; p< 0,032). Els homes van obtenir puntuacions significatives més elevades a l’escala de motivació d’assoliment d’aproximació al rendiment (t= 2,494; p= 0,013), autoeficàcia (t= 2,538; p= 0,011), humor (t= 2,978; p= 0,003) i ús de substàncies davant esdeveniments estressants (t= 2,538; p= 0,008) i inatenció dins de l’escala de psicopatologia (t= 2,861; p= 0,004). Per la mostra global, les variables implicades en el desenvolupament i manteniment del compromís acadèmic van ser motivació intrínseca, amotivació, aproximació al mestratge,